Una de les rutes més esperades de l'any i no pas pel traçat en sí, si no per l'ambientasso que regna en les nocturnes que edició rere edició es superen. Aquí queda ven clar que la ruta és el de menys i el que importa és el sopar amb els companys i els amics dels Bttrus que ens acompanyen sense fallar cada any.

 

Inaugura la sortida, com ja és tradició, un barreno del Traka. El mol animal va fer saltar la alarma d'un cotxe que era a 10 metres "no hase falta desir nada más".

 

Sortim cap a can Macià on ens trobem amb l'Oscar Luna que ve de Kape i tirem per sota del Puig Aguilera amb el grup més o menys compacte. El Sherpa marcava el ritme, ni alt ni baix, per tal de fer-ho assequible per a tothom i el Sobrat tancava el grup per que ningú no es quedés enrere.

 

Un cop passat Can Jorba, un canvi de ruta improvisada de ma d'El de la Coixa, ens porta a fer un corriol que ens torna a deixar al camí principal després d'una trialera impossible degut als reguerots i a la falta de llum.

 

El grup es trenca quan el Descender i el Luna s'escapen a la pujada que va a petar al camí de Maians. La resta anem arribant mica en mica en un reagrupament fins que arriba l'últim i fem la foto de rigor del grup.

 

A partir d'aquí, via lliure pel qui vol anar a sac fins al Celler de la Guàrdia on ens esperava la resta d'amics i l'assistència formada per la Maria i l'Anna, que per si de cas portaven un porta-bicis per carregar a qui l'hi fes falta o no es trobés en condicions de fer la tornada “que no es va donar el cas”. També hi era la Míriam, encara convalescent del trencament de peroné i que esperem que ven aviat pugui tornar a donar guerra, el Madrid i el Joan Xaus, l'alma matter de tota festa que no va decebre. Està tant pillat com sempre i ens va fer passar un sopar amb molt de catxondeo. També ens va venir a trobar el Carlos Castro que per horaris només va fer la tornada.

 

L'equip del Celler de la Guàrdia ja ens tenien el sopar a punt amb entrants d'entremesos, truites i espardenyes i tot seguit les carns a la brasa, patates i mongetes.

 

Com és tradició el Sherpa va fer unes paraules d'agraïment als participants i va tenir unes paraules pels membres del club que no van poder assistir per uns motius o altres amb especial menció pel Physio, que és a l'hospital amb un trencament de l'os calcari i que tindrà una lenta recuperació. ANIMS JOAN !!!

Cava, txupitus i una llarga sobretaula fins tres quarts d'una, hora en que vam començar la part més divertida de la ruta. La tornada per corriols. El primer va ser el que passa per sobre del túnel del Bruc i va fins a la pista del Gos Blanc. El ritme, tot i ser de nit va estar força alt ja que la majoria estem acostumats a les nocturnes amb corriols.

 

Seguim direcció Can Jaume Brugués i fem el segon i últim corriol, aquest més trencat que de costum fins a tocar el Masets. Les bones llums i la prudència del grup va fer que es salvessin els dos corriols sense lamentar víctimes.

 

Un cop a la Pobla, ens acomiadem del de Kape i iniciem la pujada al Castell. Fem l'últim reagrupament i es dona sortida lliure “marica l'últim, sense voluntat d'ofendre a ningú” fins als dipòsits. El Sherpa en un atac de geni es posa líder i un bon grup de perseguidors surten a la caça i fins a falta d'un km per coronar, el Carlos, que venia fresc, el neutralitza i tenen un ma a ma intens un centenar de metres fins que el Sherpa a punt de rebentar i afluixa el ritme. Poc a poc el van caçant el Descender que no va tenir pietat i el Maki. Pel darrera el Merengue, agafa una regatera en pujada i es fot de cap, segur que anava xerrant... En veure que està be, tothom tira amunt a sac i mica en mica van arribant, el Sobrat, El de la Coixa i tota la resta.

 

Altre cop, baixada sense seny dipòsits avall fins a Can Titó, ens acomiadem del Baldo, del Lluis i del Moi i la resta fem passeig amunt fins a la terrasseta del Xavi on fem uns mojitos i vegudes varies fins a quarts de quatre que fem retirada i tanquem la 4a edició d'aquesta nocturna que fem cada any que està oberta a tothom i que és gratuïta. De ven segur que si donéssim un dorsal i poséssim una quota de 25€ s'apuntaria deu i sa mare, però ara per ara i amb els tems que corren continuarem fen-t'ho per amor a l'art i al nostre esport preferit, la BTT.

L'any que ve, més i millor !!!!

 

text: Ivan

fotos: David M i Ivan