|
|
 |
02-Octubre-2010 Anoiabiketour en 1 dia
Bttrus: Jose G, Xavi, David M, Pere i Ivan
Rovellats: Sergi, Enrique, David
El video vindrà aviat....
Se'ns va passar pel cap de fer l'Anoiabiketour en un dia....
Tot i que la ruta està dissenyada per fer-la en 2 o 3 dies degut a la duresa pels 140 km i el fort pendent acumulat 2.800 metres, ens varem animar a provar sort i fer la "bestiesa" de fer-la tota de cop, només parant per esmorzar i dinar.
6:00h del matí, fosc i negre, temperatura ideal, i 8 bojos en btt que passen per la rambla amb llums direcció Can Titó on comença l'aventura.
La situació era d'incertesa i nervis per poder acabar la prova ja que ningú tret del Sherpa havien fet tirades tant llargues, però tots eren optimistes.
Les primeres rampes no es fan esperar, i pugem la Serra de la Guàrdia i baixem per corriols cap la pista que ve dels dipòsits fins La Pobla de Claramunt, era força fosc i en David "el cunyao" no portava llum pel que va patir de valent quan s'allunyava dels "iluminati", l'Enrique tampoc va tenir gaire sort ja que va perdre el llum tot just tocar la pista i es va esmicolar del tot, parem a recollir els bocins del llum, ja que no ens agrada deixar rastre a la muntanya i seguim direcció als Masets.
Tot i que som autòctons d'aquestes muntanyes la Organització ens va sorprendre amb algun corriol que pocs de nosaltres havíem fet amb anterioritat.
Pugem direcció Sant Jaume Bruguers mentre es va fen de dia mica en mica i fem la primera parada a la Font del Ferro per fer un glop i seguim cap a sobre del túnel del Bruc i els boscos de Can Tardà per una pista desconeguda per la majoria i fins a Maians, on l'espectacular capacitat d'organització dels bttrus havia muntat un esmorzar al vell mig del no res. La Maria ens havia portat entrepans, refrescs, aquàrius, aigua, fruits secs i fruita variada. A més ens esperava el Merengue que havia vingut fins allà per acompanyar-nos una estona a la pujada fins a Mas del Tronc.
Un cop farts, notem que la temperatura ha baixat molt i refresca de valent i decidim tirar de nou per tal de no refredar-nos del tot, agraïm a la voluntària dels bttrus la gesta i... gasss!!
Continuem per Permanyer i Can Prat la pujada a la Serra de Rubió on el Pere nota unes rampes que l'impossibilitaran seguir-nos, amb molt de seny decideix abandonar just al Calvari abans que es compliqui el seu estat físic, i ben fet que va fer ja que el que venia a continuació no eren pas flors i violes.
Baixem fins a Mas del Tronc, fem un corriolet ple de rocs i seguim baixant i el Jose Luis ens diu adéu i torna cap a casa.
Ja portem vora 50 km i les forces estan força be en general.
Els corriols que venen a continuació son brutals, plens de ziga-zagues i molt estrets on el tots van acabar amb un somriure clavat a la cara de lo teta que s'ho havien passat.
5 km de pendent després, ja som a l'alçada de Prats de Rei, seguim cap a Sant Pere Sallavinyera i fem una segona parada vora les 12:00 per fer unes barretes uns gels màgics amb taurina i uns estiraments, l'esforç es començava a notar. Seguim fins a Calonge de Segarra per un seguit de boscos i corriols preciosos.
A partir del 80 els kilòmetres es comencen a fer llargs, tot i que no feia calor i la temperatura era ideal per la pràctica del btt, ja havíem acumulat 1.800 metres d'altitud i les cames a més d'un l'hi comencen a passar factura.
82, 83, 85 kms... hi havia gana, i ganes d'arribar al Restaurant.
Tot just abans d'arribar a Conill ens ve un rampot de molinet on el Sergi ens fot un "Tachón" a la tots, ja que la resta no varen aconseguir arribar fins dalt, uns per prudència altres per cansament...
Conill, La guàrdia Pelosa, Pujalt i finalment l'Astor, on pararem a dinar després de 100km a l'esquena al Restaurant La Figuera, on ens varem acabar tots els macarrons del restaurant. Ens convenien els hidrats de carboni més que altres àpats... Tot estava força bo i el preu assequible.
Només sortir el David dels Rovellats va patir una punxada i ens varem adonar que tenia varis radis trencats, impossible acabar per camins, així que va decidir tirar per asfalt fins a Sant Guim de Freixenet i carretera fins Igualada.
Després de parar un parell d'hores les cames tornaven a respondre, fem un parell d'altiplans per escalfar i ve la part divertida, una baixada de gairebé 7 km, però tot el bo s'acaba i per rematar-nos venen un parell de trenca-cames que ens deixen a tocar de Copons.
A partir d'aquí corriols pràcticament fins a Jorba i l'Anoiabiketour ja és al sac.
No preteníem trencar ningun rècord ni demostrar res, únicament la fita de fer els 135km, que son els que van sortir al final, i de viure-ho com una aventura. Totes aquelles pors i neguits del principi queden com anècdota ja que amb una mica d'entrenament setmanal i amb condicions físiques correctes aquesta volta es pot fer d'una tirada. Ara si, es MOLT DURA com ho demostra aquest impressionant 275 d'IBP. S'ha de ser conscient de que l'esforç és inevitable però el patiment és opcional...
Per altra banda, la ruta ens va fer obrir els ulls a la bellesa dels camins de la nostra comarca i que no fa falta anar al Pirineu o a d'altres muntanyes amb renom per gaudir de bones vistes, corriols d'ensomni, i boscos impressionants.
Gràcies al Ramón Prat, director de l'Anoiabiketour pel suport i les facilitats i una felicitació per nosaltres mateixos, als Rovellats; al Sergi que està en un estat de forma pletòric, al Enrique que puja com una moto i també i baixa, al David que tot i ser més de carretera es va defensar prou bé, als Bttrus; Jose Luis "maki" que ell diu que no, però està fort com un roure, al Xavi "200" que tot i no estar al 100% va aguantar com un lleó i s'ho va passar teta, al David que tot i les barretes i xupitos de gel no va defallir en cap moment, al Pere "traca" que tot i abandonar ho va provar i això mereix tots els respectes i la Maria per el gran favor de portar-nos l'esmorzar a Maians.
fotos i vídeo: Ivan
text: Ivan
