31-01-2010  a la Llacuna per l'Infern i tornada per Collbàs

Bttrus:  Maki, el 200, Sulivan, El Merengón, l'Infiltrat, Carles, the Physio, David i  el Sherpa

L'INFERN i COLLBÀS

ELS HEROIS DE L'INFERN

BTTRU PIXANERU

LA COLLA A COLLBÀS

LA NOVA EQUIPACIÓ D'HIVERN

Amb la inseguretat de no saber si trobaríem fang a la Panadella "o neu" decidim repetir la pujada a l'Infern.

I sí, encara que es digui infern és de pujada, l’adjectiu està més que ven trobat. Tot i que anàvem guardant forces, els dos únics que van fer el cim sense fotre un peu a terra varen ser el Maki i el 200 que es troben en un estat de forma prodigiós. A la resta ens va tocar d’acabar la última rampa, duríssima, fa 1 km aproximadament i es pugen uns 200 metres verticals amb un final d'un 23%.

El Merengon no hi va pujar ja que feia tard a un compromís familiar "qualsevol excusa és bona" i el vam trobar a faltar, ja que de segur que ens proclamaria el seu amor al R. Madrid en veu alta mentre puja l'Infern en plat mitjà i am una mà a l’esquena.

 Tot d'una i un cop d'alt ens trobem en mig d'una cursa de BTT que venia de Sant Joan de Mediona, no hi passava ningú encara pel que vam deduir que o ja havien fet aquesta part o encara no havien passat.

Seguim per una pujadeta suau cap al Coll de la Llebre direcció La Llacuna tot seguint la traçada de la cursa i de cop ens passa un avió...   Ostres quina màquina de tio, deuria ser el primer o dels primers ja que el ritme que portava era brutal i no hi va haver pebrots de seguir-lo. En van passar 2 o 3 més fins que arribem a la baixada final fins a la Creu. Passen 2 competidors més amb cara de velocitat, dubtem, i tot d'una el Sherpa se l’hi transforma la mirada i diu, a per ells "veure persecució al vídeo" l'Infiltrat i el Sherpa es posen el mono de feina i agafen un ritme de baixada que deu n’hi do, finalment el Sherpa "que no te res al cap" s’escapa i mica en mica va atrapant als de la cursa, cosa que passa un pel abans d’arribar a la Creu, on hi havia expectativa de públic que mirava la carrera.

Parem per esperar als de darrera i la gent ens mira com dient, qui collons son aquests que empaitaven als competidors...

Seguim cap a Cal Tiquets a reomplir calories i comencem la tornada baixant per la creu direcció el Coll de la Portella on agafem la variant dreta per Collbàs on vam riure una mica amb un incident amb un toll gegant on s’havia de passar amb velocitat i tant en Carlos com en Joan s'hi van posar els peus i una mica més dins l’aigua. Parem a retirar el fang i tornem a parar darrere un altre toll tot i esperant una repetició del primer, però no va tornar a passar, l’havíem  après, l’únic que va "pillar" va ser el 200, per una mala passada del Physio que el va passar a fons tot just abans d’entrar al toll i el va deixar xop. Tot just l’últim arribava el David que va fer una demostració de com es passa un toll a sac.

Arribem a Collbàs per un corriol xulíssim de pujada, fem les fotos de rigor i ens tirem avall cap a la trialera de la Llosa on els més trialerus van gaudir com nans en aquell tram final.

Tornem a Igualada per asfalt des de Montbui, i un altra bona ruta al sarró.

vídeo, fotos i text: Ivan