Últimament no pengem gaires rutes a l'Anoia, i no és per mandra, sinó que costa molt després de tants anys de innovar i fer coses noves. Però avui ha estat excepcional i de la ma del Descender i del Maki hem fet una combinació de corriols i trialeres barrejant trams d'Ambaso, Volcat i de pròpies que bé es mereix una crònica.

Per fer-nos passar el fred de cop, tot i que avui no en feia gaire, comencem amb la pujada al Bosc del Marigallo, entre Òdena i na A-2. No hi ha res millor per despertar les cames que un bon corriol de pujada, se't passen les tonteries de cop.

Travessem Òdena i Puig Rabat i fem u corriol de pujada altre cop fins al dipòsit de Montjuic. El ritme, xino xano tirant a xino xano agressiu...

Seguim per pistes i alguna trialereta fins a tocar la C-37 on fem el corriol de l'Ambaso fins a la cua del Puig Aguilera on avui tothom a fet fiasco a la trialera infernal de pujada. Ens creuem amb un bon grup de companys, el Manel, Luis, Mario, Xavi i companyia que ja baixen i nosaltres fem cim i les fotos de rigor.

El Lloc triat per baixar és pel corriol del davant, que està força bé i es pràcticament tot baixable excepte una zona de rocs que eren un pel molls que per seguretat hem fet a peu.

Tornem a pujar al Puig Aguilera travessem la carretera pel pont i trialera al canto, amb una entrada amb un reguerot mal parit que fa pensar-s'ho. Amb la emoció el Sherpa fa gala de com s'ha de saltar pel manillar i es fot de cap a un marge d'un parell de metres, sense conseqüències majors. Seguim per la trialera, per cert, IMPRESSIONANT, i anem a petar camí de La Guàrdia. Corriolet de rigor i enfilem cap a Can Tardà.

Fem la trialera amb el mateix nom que és plena de graons de roca i has d'apuntar molt bé per tal de no sortir pel manillar. El Serafí també llepa i el algú més també. Per sort tots sense cap ferida.

Em fet pràcticament 30km abans d'esmorzar i arribem al Nou Urbisol amb la cara desencaixada de gana. Li diem adéu al Descender que te pressa i la resta fem un àpat de forquilla bo com sempre.

Teníem pensat de liar-la una mica més de tornada, però la primera part del dia ha estat francament molt dura i no es estem per romanços. Tirem direcció Jaume Bruguers pel corriol de pujada, que per cert se n'han carregat la meitat obrint camí, i corriol avall cap als Masets. A la Pobla, punxada del de sempre i pugem per les rampes del castell direcció dipòsits i cap a casa bastant trinxats amb 45 km a les cames d'autèntic btt.

text: Ivan

fotos: Toni