|
|
 |
17-Març-2012 Travessa al Montsant
Tercera ruta del calendari 2012 al sac.
Pintava dura, de fet, quan varem analitzar el track de l'amic Barber del wikiloc sortia una mitja molt baixa, de 9 o 10 km/h i no enteníem el per que en una ruta de només 57 km es podia trigar gaire be 8 hores.
Ara ja ho sabem, unes rampes duríssimes, trams de btt al coll, trialeres rocalloses, uns corriols tècnics d'escàndol i tota la carena d'aquesta impressionant muntanya que no deixa a ningú indiferent.
No es pot fer una bona mitja degut a la orografia del cim del Montsant, que és un veritable trenca-cames amb un sol duríssim i ple de rocs.
Sortim d'Igualada ven d'hora i ens plantem a Cornudella del Montsant faltant pocs minuts per les 8 del matí, on ens trobarem al Xavi i al Dalmau de l'Espluga de Francolí, amics del facebook i que volien fer la ruta amb nosaltres i anem directament a esmorzar al Café de la Plaça per poc més de 6 eurillus.
4 estiraments i sortim tot pujant per pista direcció nord cap a la Ermita de Sant Joan de Codolar on trobem el GR-174 "que per cert és també el nom un vi D.O. Priorat boníssim". Sota mateix de l'ermita comença un corriol de pujada xulíssim que voreja unes cingleres i uns barrancs que fan que s'hagi d'anar en comte de no errar la traçada si no es vol fer un salt base accidental...
El corriolet alterna pujada amb alguna baixada i trams un pel tècnics que no varem tenir cap mena de problema per passar i tota la estona ens acompanyen unes vistes precioses.
Arribem dalt del Coll Roig, davant d'Albarca i ara toca patir, 2,5km de rampes amb una mitja del 13% i alguna del 25% ens deixen al Pla del Gran. El Dopat està en una forma envejable al igual que el Xavi de l'Espluga i tots dos fan un pols com animals fins dalt de tot. D'aquí agafem un corriol amb trams de btt al coll que ens deixarà sota la Roca Corbatera a 1.163 metres.
Som d'alt de tot del Montsant, ara un seguit de trenca-cames de puja i baixa i trams d'arrossegar la btt d'uns 10km. És tota la carena de la muntanya, amb vistes al sud de la Musara, els Ports i el Mar, i cap a nord en un dia clar es veu el Cadí i el Pirineu, pràcticament tot Catalunya.
És inevitable anar fent parades de tant en tant per gaudir de les vistes.
Per fi comencen les baixades, és el moment on els baixadors ens ho passem teta. Un corriol ràpid i pedregós amb alguns graons tècnics i llarg, molt llarg. Quan parem a més d'un l'hi fam mal les mans i els canells de tanta pedra, però això son mals menors.
Després de pràcticament tot el matí fent corriols agafem pista, passem per la Mare de Deu de la Foia i tot seguit l'últim sender del matí, ideal per descenders, és una trialera molt tècnica plena de rocs i graons on un servidor s'ho va passar com un nan i que ens deixa pràcticament a Cabacés.
Dinem força be a Ca la Neus, molt ven atesos i amb un preu molt raonable i el Sherpa aprofita per prendre un ibuprofé i posar-se gel al genoll, que ja no estava per gaires històries, i encara ens queden 27 km i 900 metres més acumulats.
Arrenquem per asfalt per trobar un camí que ens porta a Mas Roger i comença el calvari de pujades i trenca-cames. De fet la tornada fins la Morera de Montsant es fa bastant llarga ja que després de lo bèstia i maco de la anada, la tornada és gaire be tota per pista, amb rampes considerables i una de molt bèstia que per sort te el paviment és cimentat, ja que fa uns 500 metres amb rampes del 23%.
Per alegria nostra passat la Morera ve un corriol de baixada dels macos, entre vegetació, virat i bastant ràpid que fa que la tonada valgui la pena.
Fins a Cornudella és bastant pla i en Xavi i en Dalmau s'escapen ja que aquest últim té mal d'amors i te més pressa que un coet.
La resta anem arribant i decidim fer una birra fresca al mateix lloc on em esmorzat al mati i ja relaxadament comentem que possiblement és de les millors rutes que es pot fer a casa nostra i que la combinació de corriols, duresa i vistes son de traca i mocador.
text: Ivan
fotos: David i Pepe
vídeo: Pepe i Ivan
