3ª Ruta del Calendari 2014 i última, pel moment, de corriols. Aquest principi d'any l'hi em fet una repassada al Bages que deu ni do, Callús, Navarcles, Santpedor... És territori comanche, ple de sender i trialeres del bo i millor que em fet darrerament.

Al estar prop de l'Anoia hem optat per fer el mateix que a Callús, sortim ja esmorzats de casa per tal d'acabar el més aviat possible i així qui ho desitja pot tornar a casa a dinar com ha passat aquest cop i un altre grup ens em quedat a dinar al mateix Santpedor.

El track d'avui l'hem d'agrair a en Totof, del wikiloc, i ens sorprèn gratament amb paisatges i terrenys de tot tipus. Ja només sortir del poble enfilem el primer sender, i de pujada que va bé per escalfar cames ja que tenim 2 o 3 graus escassos de temperatura. Som al Serral dels Totxos i la cosa comença a pintar força bé amb ziga-zagues continues, algun talladet, tot molt entretingut i ràpid.

Passem pel costat d'una sèquia i un pontet que ens fa parar a fer una foto de grup que l'entorn s'ho val. La resseguim una estona i tothom coincidim en lo maco d'aquest lloc.

Seguim alternant alguna pista i més i més corriols, que avui en farem uns 25 km. De moment gairebé el 100% del terreny és ciclable, tret d'alguna rampa amb arrels o rocs que t'obliguen a fer algun peu o fiasco.

Tot just abans d'arribar a Calders fem una paradeta d'uns minuts a fer un mos a base de barretes i algun entrepà. Hi ha costums que no es poden perdre!!

Arribem a Calders i arriba la trialera del dia, malparida com ella sola, plena de rocs que baixen amb tu i algun reguerot, això fa que els més trialeros traiem una mica d'adrenalina i la majoria arribem a la Balma dels Cargolaires sobre la btt. La mala notícia del dia ens arriba tot just aquí, a l'Àlex, per algun motiu mecànic, se li ha afluixat la potència amb la mala llet que té els cargols passats de rosca i no hi ha forma d'apretar-la. Ens ha de dir adéu i puja fins la carretera per que el vinguin a buscar “menús mal que no som al Pirineu”.

La trialera continua avall i tret d'algun tramet on fem peu es baixa tota, és aquí on el Buxa, el Roger i el De la Coixa treuen el millor d'ells mateixos i la resta fem literalment, el que podem.

Uns quants senders després arribem a un altre paratge preciós, a la riera de Calders, on passem pel costat del riuet per corriol i roca i ens posem a punt pel “pepino” del dia. Una bona rampa de pujada per camí estret, amb alguna dificultat técnica que es complica molt cap al final, cosa que ens fa baixar de la btt més d'un cop si no volem que el cor ens surti per la boca.

Fent un repàs al grup es pot dir que el Recautxutat tot i que fa mesos que no tocava la btt “només feia carretera” està en bona forma pujant i baixant i no es queda enrere. El Violineru també continua en estat de gràcia i en una molt bona forma. El Sherpa com és habitual es comença a trobar bé a partir del km 30 i està lluny de la plenitud física. El De la Coixa està com sempre, el paio puja com una moto i baixa tot el que sigui baixable. L'Àlex tot i que no ha pogut continuar, està fet una bèstia i ens passa la ma per la cara a la majoria, i això que estem a pre-temporada. El Roger millora sortida darrera sortida i està fent una evolució continua, aviat no el podrem seguir... i el Buxa es troba millor que l'últim cop, que va acabar fos, i és un animal baixant trialeres, avui ho ha tornat a demostrar.

Arribem al Serrat dels Alous i passem pel mateix corriol que vàrem fer a la ruta de Navarcles al 2011. Un paratge ple de matoll baix on és perillós anar de curt per la estretor del corriol i la velocitat que s'hi agafa. És aquí on els dos corrioleros del grup, El de la Coixa i el Sherpa, agafen avantatja al grup per la follia amb la que baixen i han d'anar fent reagrupaments contínuament.

Travessem el Llobregat i enfilem cap a Santpedor a un ritme demolidor, com si ens perseguís un fantasma... En arribar fem unes birres i refrescs al Bambú, la meitat tiren cap a caseta i l'altra meitat ens hi quedem a dinar per recuperar energies després de 50 km de bons senders i paisatges.

text: Ivan

fotos: Ivan