16-05-2010  Sau-Rupit-Susqueda-Sau 2010

Bttrus:  Oscar, Jose G, Pere, Richard, David, Joan, Futi, Joan Carles, Alberto i Ivan

IMPRESSIONANT !!!!

Altra cop ens ha deixat bocabadats aquesta meravellosa ruta que ja varem fer al 2008.

  Arribem mitja hora més tard del previst al pantà de Sau, gracies al nostre amic tomtom que es fa una palla mental i ens deixa al mig d'una carretera "sin nombre" i ens diu "ha llegado usted a su destino".

Arrenquem baixant per l'esquerra del pantà fins agafar el primer camí a esquerra que seria el reflex de les dures rampes que vindrien a continuació, una darrera l'altre i amb força pendent s'anaven succeint i cada cop més tècniques. El soldó del terra feia que la pedalada fos més feixuga i el pedregam que hi havia ho complicava tot una mica més, ens esperaven uns 10 km de pujada intensa amb alguns trams intercalats amb menys duresa que anaven prou be per agafar una mica d'aire.

Passades les rampes seguim pujant amb menys pendent i s'obren clars on de cop podem veure al fons els espectaculars Cingles de Tavertet, que no deixen a ningú indiferent.

Prats verds, casetes de pedra de somnis, boscos d'alzines arreu, tot un plaer visual.

Just abans d'encarar Rupit ens desviem a la dreta per veure una de les meravelles, i no gaire conegudes de Catalunya, el Salt de Sallent. Es una cinglera vertical de gairebé 100 metres amb un salt d'aigua, que aquest any si, el caudal era bruta. Era fàcil esbrinar qui no l'havia vist mai, les cares d'admiració i sorpresa eren generals, ens quedem mirant embadalits aquella meravella de la natura uns minuts, fem les fotos de rigor, i encarem tot passant per sobre del riu el camí cap a Rupit altra cop.

A 3 km abans d'arribar ens tirem "literalment" a la dreta, a un corriol humit, estret i pedregós, on era fàcil fotre's de cap en alguna arrel d'arbre humida, parem als 100 metres davant d'un altre saltant d'aigua els Saltants del Rodor, no tant espectacular com el primer però digne d'admirar. Seguim el corriol, ara de pujada, i encarem Rupit per sota el riu, amb una pujada amb escalonets que algun valent va pujar fins dalt sense fer fiasco.

Dinem altre cop a la Fonda Marçal, on per 19€ vam fer un menú molt complert, cafès, xupitos i on varem reposar una mica abans de fer la part llarga de la ruta.

Travessem el pont penjant de Rupit i encarem per asfalt la tornada, girem a esquerra al camí de Pederneres, ple de trampes com rocs, soldó i troncs caiguts que continuen allà després de les nevades i que només es recordaran de treure'ls a l'estiu quan per desgràcia necessitin el camí net per accedir a algun raconet per apagar un foc.

Els baixadors vam tenir la nostra dosis d'adrenalina en alguna de les rampes baixant a tota llet, però, ens tocava anar parant per fer reagrupaments.

Un cop arran d'aigua ens queden 30 km de trencacames i amb 600 metres verticals acumulats, que sumats als 1.000 anteriors comencen a fer estralls a les cames.

Voregem la part esquerra "vist des de Rupit" del Pantà de Susqueda, que està pletòric, pràcticament al 100% de la seva capacitat, i ens torna a deixar uns visuals preciosos.

Arribem a la presa de Susqueda i OoooH!! està tancada al trànsit per obres... un bon home ens diu que si tirem 1 km avall "vol dir sota la presa" trobarem un pont per passar a l'altre costat del riu Ter i òbviament tot el que baixa ...  remuntem la presa per asfalt fins al camí que voreja tot el pantà sencer.

Pujades i baixades es succeeixen i anem parant per reagrupar-nos fins arribar al rampot final, la remuntada del pantà de Sau, que ens deixa a sobre la presa d'aquest i amb totes les presses del mon engeguem la radio als cotxes a les 19:30 per saber que feien el Barça i el Madrid en aquest final de lliga d'infart.

Aquesta ruta ens ha deixat a tots impressionats, per tot de motius, les cingleres, els salts d'aigua, els pantans, els camins, Rupit... son imatges que ens quedaran gravades durant molt de temps, i que més d'un repetirem.

fotos i vídeo: Ivan

text: Ivan