4 bttrus i l'amic Serafí dels ECO surten d'on sempre en direcció al Pla del Magre, passant pel Molí Blanc i Santa Maria de la Sala. Un bon dia per que el Recautxutat es desvirgui a una de les rampes mítiques de l'Anoia, que per molt estrany que sembli i tot i ser d'aquí, mai no l'havia fet de pujada.

"Sin prisa pero sin pausa" fem cim i agafem la pista parale·la a la que va al Molí de Contrast que en aquest cas ens deixa als Plans de Ferran i deixant enrere Aguiló ens dirigim a fer l'esmorzar de rigor a Cal Ton a Santa Coloma on ens ve a visitar el Sherpa, que fa descans aquest cap de setmana però tot i així ha trobat un forat per venir a fer un mos.

Ens posem en marxa direcció Bellprat pel corriol de pujada que ens deixa al Castell de Queralt i on el Bulldozer fent honor al seu nom va trinxant les pedres al seu pas durant tota la pujada. El Maki, en la seva línea, només fa un sol peu en tota la pujada de sender.

Amb "todo el pescao vendío"; Agulla Grossa, Font de Fontanelles, cementiri de miralles i el Coll de la Portella ens saluden i després de varis intents de "tachón" de l'amic Serafí al Merengue, cada cop més a prop, i varies "cagades en d*9**" del Recautxutat degut a la duresa de la ruta "feia 2 mesos que no sortia" ens plantem a Igualada amb 69 km al sac i unes estones de riure que no tenen preu.

 

text: Jose L. Gasco

Traducció català: Ivan

fotos: Alberto