Anem a Prats de Rei, gràcies a un trak de la pàgina dels
Pinyons, que gràcies a ells estem descobrint gran part de l'Anòia.
La pujada es per el ja clàssic Calvari, que com l'hem
fet tants cops ja es com de la família.
Abans d'arribar a les Malloles girem a la dreta per un
camí que era totalment nou per nosaltres y es tracta d'una baixada sense
molt pendent que després i per que tot el que baixa després puja, es
converteix en una pujada també suau i així fins a Prats de Rei, on
esmorzem a La Flor de la Segarra "bo i barat".
Un cop les forces han tornat ens dirigim cap a Copons
tot fent un pla que es va convertint en una brutal baixada amb rocs dels
les que fan que un punxi "el sherpa, per variar va tornar a punxar, i ja
van 3 en 3 sortides", el final és a Copons, que com que fa calor ens
anem a la piscina municipal a fer una fresca... d'allà anem fins a
Jorba i enfilem per sota l'autovia A-II fins arribar al Pont de Can
Mateu, allà agafem direcció Sant Maure i apa tito cap Igualada.....
PS: per si no n'hi havia prou amb el que portàvem a les
cames, el sobrat va fer honra al seu sobrenom i es va baixar la
penitència i la va pujar amb el seu vell ferro per jubilar-lo, nunca
mais una btt de 17 kgs rígida del tot i de "puro acero".
|