|
7 del matí a casa de
l'Ivan com sempre però amb una diferència, el sherpa no ve ja que se-n
va al Liceu a l'Opera amb la senyora. Que ho passeu be!
Carreguem bicis i cap al Port del Comte. Com que la neurona no està al
100% tant d'hora, ens adonem que hem pres la carretera equivocada... a
Manresa! Enlloc d'anar per Biosca, hem agafat la carretera de Manresa.
Culpable: Un servidor que és qui anava el primer. Cap problema, arribem
a Colldejou a l'hora prevista, encara alguns minuts abans del Joan i
dels seus dos amics, el Manolo i el seu fill -ara no recordo el nom...
Sergio potser?- arribin pedalant des de el càmping. 10 kms. d'asfalt i
de pujada. Trobada, presentacions i cap amunt, uns ja calents i els
altres freds.
Deprés d'un 10 kms. de pujada, el Pere ens ensenya "el cartell" una
construcció gegantina a dalt d'una muntanya i diu que vol anar a
esmorzar allí. Petit "motí" Volem esmorzar abans de pujar!!! cap
problema! esmorzar a costat d'un remat pasturant, fotos de rigor i amunt
cap al "cartell". La pujada del cartell, al principi molt maca: Paisatge
d'alta muntanya, vaques, cabres, prats, punxada del Toni -un servidor-
cap problema! amb les càmeres anti-punxades, quatre manxades i amunt. A
mida que anem pujant, la cosa es va complicant, la pujada és cada cop
més empinada, pedres soltes i acabem a dalt tots tibant de bici. Un cop
a dalt, boira i núvols! i avall un altre cop cap al "forat de la Bòfia".
El forat de la Bòfia és una gruta natural on habiten gralles i ocells i
que, segons al Joan Mas, te trenta metres de profunditat. Parada
turística i descens per les pistes de esquí del Port del Compte.
Baixem per les pistes d'esquí entre canons de neu i amb una nova
panoràmica d'unes pistes que alguns dels bttrus hem baixat molts cops
abans esquiant o surfejant. Mateix lloc, pistes conegudes, però
sensacions totalment diferents. Passem pel remuntador de la Bòfia, el
del Sucre i empalmem cap a l'Hotel. Un cop allí pujada fins a una antena
i comença el millor del dia!
Descens per pistes i corriols ràpids fins a Colldejou. Adrenalina a
dojo! Després, des de Colldejou, corriol brutal i llarguissim fins al
càmping. Llàstima del cable electrificat que, apart d'alguna enrampada
que algú es va emportar, obligava cada dos per tres a parar, obrir el
fil ferro que hi havia al mig del corriol i a tancar-lo després. Tot i
així, val la pena! Trams tècnics, amb corbes de 180º, arrels, esgraons,
pedra solta, rampes de plat petit quan no te les esperaves, etc.
Ja cap al final, sentim cridar alguns bttrus que venien al grup de
darrera. Pensem que algú havia tingut un accident però no! algun dels
bttrus del primer grup de descenders devien "molestar" algunes abelles
i, aquestes, emprenyades, van atacar als bttrus del segon grup. Resultat:
El Xavi "200" i el Joan "Fisio" cosits a picades!
Arribada al càmping, anar a buscar els cotxes a Colldejou, vermut a casa
del Joan -Gràcies company!-, dinar, cafès i xupitos (els que no conduïen)
a la terrassa i cap a casa. Una excursió molt maca. Ens ho hem passat
molt be. Compromís del Joan de buscar-ne un altre per la zona la
temporada que ve.
No
disposem de trak ni dades ja que el GPS va fer de les seves.
text: Toni
fotos: Toni
|