 
 |
 |
17 al 20-09-2009
Pedals d'Occtitània 2009
Bttrus: Josep Mª, Oscar i Ivan
Pedals d'Occitània part 1
Pedals d'Occitània PRESES FALSES
El moment de la sortida
Natura a dojo
descans i foto
que macoooooo!!!
Primer segell
L'ave i el sobrat
Pujant el Portilhon dels coll**ns
a dalt del Portilhon
Relax al fi de la 1a jornada
Amenaçava pluja
poblets de postal
Boscos impressionants
caminet
el cim
bocabadats
3 bttrus al cim
aigua per tot arreu
l'artista de Lôo
Llac a Melles
una top model
la fatiga del 3er dia
Col de Mente
un altre cim
el corriol més al·lucinant
bttrus a la France
btt alcohòlica
Tornant cap a Vielha
Si hi ha una ruta on el mon de la btt agafa significat, ha de ser la PEDALS D'OCCITÀNIA.
Deixant a part el contacte amb la natura més impressionant, duresa extrema i llarga durada, el que te aquesta grandíssima ruta és que és una prova contra un mateix, tant mental com física.
Àligues quasi a tocar, cérvols, esquirols, voltors i uns corbs que ens van acompanyar tot el viatge per veure si algú s’hi quedava, vaques al mig del camí, cabretes, camins medievals amb muralles de pedra plenes de molsa verda que en contrast amb fullaraca vermella al terra pel canvi d’estació, feien que la major part de la ruta anéssim amb la boca oberta i dient tota l’estona "QUE MACOOOOOO", igual ho vam dir com 200 cops.
Etapa 1 - Viella, Bagneres de Luchon
52 qms i un desnivell positiu acumulat de 1.585 metres
Sortim de Vielha a les 9:30h després d’haver-hi fet nit als Apartaments Serrano "molt correcte tot" i enfilem amb moltes ganes cap el que seria la ruta més dura feta fins ara.
Tal com sortim del poble agafem un corriol "que ja havíem fet al 2007" i enfilem la primera escalada cap a Sant Joan d’arròs i seguim direcció Vilamòs en busca del primer segell del nostre roadbook, amb parada obligatòria a hidratant-se amb un suc de civada i gran baixada fins a Bossòst a fer l’esmorzar i agafar forces pel temible Col deth Portilhon que, al ser el primer dia el fem sobrats. Tot seguit baixada mig asfalt mig pista fins al Luchon on varem arribar massa tard per dinar "horari francès" i ens vam dedicar a instal·lar-nos al Acta Hotel, us podeu tres paios plens de fang enfilant amb les bicis encara més brutes pel hall d'un 4 estrelles?, dons resulta que allà és normal. Vam fer temps fins al dinar-sopar i en acabar varem aprofitar-nos de la piscina climatitzada del hotel tots sols, un luxe.
Etapa 2 - Luchon - St. Bertrand de Comminges
62 qms i un desnivell positiu acumulat de 2.024 metres
Després d'un bon esmorzar a l'hotel tocava patir, 24 quilòmetres de pujada dura, amb alguna rampa que superava el 30%, quasi 4 hores amunt cap el cel per pista, a mig camí varem parar al Hôtel Le Sapin Fleuri a dinar i segellar i on vam tastar la possiblement millor truita muntanyesa del mon i on ens van tratar d'allò més bé.
Omplim d'aigua i seguim la dura pujada, tot d'una unes cabres ens miraven com dient "mira qui està com una cabra ara", no s'acabava mai, al superar els 1.700 metres varen desaparèixer els arbres i tot era prat, hi havia gespa fins i tot al camí, cosa que encara feia més dura la ascensió. Un cop tocat el sostre, a 1.850 metres d'alçada, les vistes eren aclaparadores, muntanyes i muntanyes i pics nevats i algun núvol per sota nostre, ens vam quedar quiets gaudint de les vistes uns minuts i varem aprofitar per tapar-nos que allà dalt feia un fred de coll***s i per protegir-nos del aire ara que venia el millor, 20 qms. de baixada per pista i corriols, algun d'ells força tècnic. Aigua caient per tot arreu pels vessants de la muntanya, pedres cobertes de molsa d'un verd intens, i sorpresa!! cérvols al vell mig del camí, resulta que érem a la reserva més gran d'Europa de cérvols, se'ns queia la baba...
...tot d'una veiem una construcció brutal al mig del no res, una catedral!!, el poble, St. Bertrand de Comminges, era tant petit que de lluny només es veia el monument. Un cop al poble arribem al Hôtel L'oppidum, on l'amo ens estava esperant mig preocupat per que estava plovisquejant,la atenció rebuda per la seva part va ser quasi bé el millor record que guardarem de tota la gent que vam coneixer en la ruta. Tal com arribem, ens posa a la disposició tot el necessari per netejar les btt "plenes de tifa de vaca i d'altres tifes que era inevitable no axafar i molt de fang" i un garatge per guardar-les a la nit, també ens diu que ens traiem tota la roba molla i el calçat que ens ho rentaria tot i ens ho assecaria "genial, no?" a part es va preocupar de si haviem quedat tips, si voliem sopar més, que si no ens agradava algo ens feia una altra cosa, en fi, una gran hoteler i millor persona.
Etapa 3 - St. Bertrand de Comminges - Col de Menté
68 qms i un desnivell positiu acumulat de 2.135 metres
Comencem el 3er dia de ruta, a tots menys al Sobrat, les cames ja no ens funcionaven, mal de genolls i demés símptomes d'esgotament, i només érem a mitja ruta.
L'al·licient del dia era una parada a un dels millors restaurants del sud de França, que tenen un acord amb l'organització per oferir als beteterus un menú de degustació a un preu raonable.
Els corriols del 3er dia eren possiblement els millors i tècnics, amb baixades plenes de rocs, i alguna rampa impossible de ciclar degut a l'aigua caiguda durant la nit i per la forta pendent. Tot això anava minvant les poques forces que ens quedaven. Arribem a St. Pé D'Ardet on posem un altre segell de ruta i on no parem a dinar ja que el famós menú de degustació ens esperava 7 qms després.
Cagada pastoret, el sherpa es despista i ens passem el restaurant més d'un quilòmetre, girem, enfilem cap al dinar i davant de la nostra gran sorpresa ens diuen que no ens donen de dinar, que tenen una boda i que tenen ple. Davant de la nostra incredulitat truquem a la organització i els expliquem la situació, no ens van aportar res, sencillament el mamón del maitre ens va dir que a 2 qms més avall "fora de ruta" hi havia un bar i que ens espavilessim. LA MARE QUE ELS VA PARIR ALS MOLT CABRONS, com collons poden deixar sense dinar a 3 persones dient que tenen ple, 3 tios que portàven 160 quilometres a les cames, amb una gana de llop i que a sobre van en bicicleta, amb la pobre excusa de que tenen 150 començals a una boda. El cuiner ha de ser un crak calculant menú per 150 justos, no? en fi, un lleig de tres parells d'ous. El nom del restaurant, Hostellerie de les Sept Molles, i resulta que son a la guia de CHÂTEAUX & HÔTELS COLLECTION, una de les més selectes de França, dons s’ho poden fotre al cul.
Anem al bar indicat fora de ruta i només hi tenien la versió francesa de les "crujicoques" en forma de quiche i empanada de patates, menjar ideal per fer la resta de la ruta amb prou energia "noteu el sarcasme".
Prosseguim la ruta per més i més corriols barrejats amb pistes i asfalt fins a Juzet d'Izaut on ve la part més dura de Pedals d'Occitània, una pujada de 15 quilòmetres per una rampa no molt dura per pista semi asfaltada però que es va fer eterna degut a les poques forces que ens quedaven, a falta de 6 o 7 qms tots menys el sobrat vam tibar de un "xute" de glucosa que ens va aportar el necessari per coronar el Col de Mente on soparíem més o menys bé i faríem nit al refugi de les pistes d’esquí.
Etapa 4 - Col de Menté - Vielha
48 qms i un desnivell positiu acumulat de 1.101metres
Després del sobre esforç del dia anterior a més d’un l’hi feien mal els genolls, bessons i fins i tot les celles, però era l’últim dia i allò s’havia d’acabar. Quan ens pensàvem que ja ho havíem vist tot enfilem un corriol en baixada ple de fang però al·lucinant per una fageda d’arbres vells que ens va fer oblidar la fatiga i que ens va fer tornar a exclamar "QUE MACOOOOOOOOOOOO". Arribem a asfalt i baixada a sac fins a la N-125 que ens portaria fins al a frontera Catalana amb parada a esmorzar a l’últim poblet de La France, mal fet, perquè a pocs qms teníem els típics bars del nostre país amb tapetes, "jamoncito" i demés àpats que trobàvem tant a faltar.
A 8 qm de Vielha, eren les 14:30 i apretava la gana, tot d'una arribem a Aubert on hi veiem un restaurant que semblava obert, va ser com un miratge al desert, sense pensar-ho parem i truquem a la porta, ens surt la mestressa de la Osteria Casa Dedieu i ens diu que tenen tancat, llavors varem fer com el gat de la peli Shrek, aquella cara de pena brutal, li vem dir que portavem més de 200 qms a les cames en 4 dies i que a França aviem menjat fatal els 4 dies. L'hi deuriem fer una pena tremenda ja que ens va obrir el restaurant per nosaltres i a sobre vam menjar com feia temps que no ho fèiem, una caldereta de peix increïble i olla de la Vall d'Aran... boníssima, a part el tracte rebut va ser com si fóssim a casa. De fet la organització de pedals d'Occitània haurien de incloure aquest restaurant en la ruta, ja que l'hora d'arribada del 4 dia cau per allà i de veritat que ho fan molt bé. De segur que hi tornarem.
La arribada a Vielha va ser, per no perdre el costum, en pujada, 600 metres positius acumulats des de Bossost. La organització ens va voler fer veure el seu poble des de sobre i per corriols per variar.
Arribada al centre de Pedals d'Occitània, últim segell, repartiment dels mallots que només donen als que acaben la proesa i cap al hotel del primer dia, on ens esperaven les maletes i una dutxa.
Un cop tot acabat i fent balanç, la volta és única, millorable en l’aspecte del menjar, on ens podien haver ofert alternatives amb hidrats de carboni tipus pasta o arròs que tan bé ens hauria anat per recuperar forces, però immillorable paisatgísticament, pels corriols i per les sensacions viscudes.
Etapa 1
Etapa 2
Etapa 3
Etapa 4
