Nocturna dura
Qui ha pujat algun cop al repetidor
de Capellades ja sap de que parlem, sobretot la maleïda última rampa.
Aconseguir un IBP de 78 i pujar 600
metres en només 21 quilòmetres no es troba a gaires llocs a l'Anòia, jo
diria que és del més dur que hi ha per la comarca incloent-hi el pla del
Magre.
Tot i que era de nit, feia una
xafogor important, a les dues últimes rampes del repetidor suàvem com
polls i aquest cop cap dels tres va aconseguir pujar fins dalt sense
posar un peu a terra, l'Ave a falta de 40 metres per arribar a dalt, les
pulsacions i la prudència el van fer parar, al Sherpa a 20 metres i per
una patinada, peu a terra i al Nen només a 5 o 7 metres d'arribar dalt
també se l'hi van acabar les piles.
Per tant tots 3 l'hi devem una
birra al Sobrat.
La cosa no s'acava aquí, un cop
dalt de la cruïlla del repetidor la pista es torna un trencacames, ara
amunt ara avall... fins que encarem novament una sèrie de rampes de plat
petit. Un cop fem sostre a 740 metres, comença una baixada per pista
ample fins al Pi Gros i seguim baixant fins a La Pobla de Claramunt A
SAC.
El truc de baixar a sac de nit és
ven fàcil, el Sherpa s'ha "pillat" un frontal de manillar SIGMA POWERLED
BLACK que deixa anar la friolera de 90 lúmens i un altre frontal de casc
PETZL MYO XP de uns altres 85 lúmens, i cony, és fa de dia, per tant el
Sherpa davant obrint camí sense seny i l'Ave i el Nen enganxats com
paparres per no perdre visió.
En acabar es vam recarregar
d'energia amb uns callos al Cau de l'Ais i apa titu cap Igualada, en
cotxe aquest cop.
|