Segona edició de la
Igualada-Montserrat.
A les 7:00 del matí ens dirigim al
camí de La Guàrdia per sota el Puig Aguilera, la pujada no la vam fer
molt intensa ja que s'havien de guardar forces per les rampes que
venien.
Un cop a la Guàrdia anem al Celler
a esmorzar i "oh meravella" obren a les 9 am. Com que no teniem intenció
d'esperar 40 minuts en Jose em va dir que hi havia un refugi a Santa
Cecilia on hi feien bocates i demès.
Donç cap a Can Massana s'ha dit, un
cop al pàrquing d'on surten els valents caminants fem un mos a una
barreta que donat les "peasso" rampes que venien ens feien falta.
Agafem el GR-172 o camí de la Roca
Foradada, on quan hi passem, més d'un ens mira dient, no saven on van...
De fet, tret d'un parell de
"pedretes" que s'han de pujar i baixar amb la btt al coll, no hi ha cap
dificultat més que la d'uns corriols fantàstics i alguna trialera
pedregosa.
Un cop devant de la roca foradada
fem les fotos de rigor, aquest cop hi havia una llum perfecte per la
fotografia i vam enganyar a un parell de russos que pujàven per que ens
en féssin una.
Arrivem a l'asfalt després d'una
trialera d'un parell de webs i a esmorzar al refugi Bartomeu Puiggròs,
passat Santa Cecília on tenen uns ous d'aquells de pagès que et fan
recordar com eren de bones les truites fa molts i molts d'anys.
Un cop al Monastir, un parell de
fotos mès per demostrar la gesta i de tornada cap Igualada per l'asfalt
fins a Can Massana on ara sí, parem al Celler de la Guàrdia a fer un
refresc.
De tornada en Jose m'ensenya una
alternativa per no passar per dins Sant Pau de la Guàrdia, camí que
farem sempre a partir d'ara, ja que sempre que es pugui evitar l'asfalt,
millor.
Un cop dalt del Coll del Bruc em
toca a mi ensenyar-l'hi al Jose un dels nostres corriols preferits, camí
que ens deixa a pràcticament a Castellolí.
D'allà a Igualada i la Montserrat
2009 al sac. 70 quilòmetres que tornarem a fer en 2010 en la propera
edició.
|