Després de 4 anys tornem a fer una de les rutes que era clàssica en el calendari dels Bttrus i com sempre ha estat una passada degut al entorn i al inacabable corriol que ressegueix el riu Montsant.

Arribem a l'hora prevista a Ulldemolins i esmorzem al bar del Càmping Montsant uns entrepans on et portaven el mateix tamany de pa si demanes un de sencer que un de mig...

Al principi baixem i pugem una mica, res de l'altre mon, això sí, amb unes vistes privilegiades de l'imponent massís a la nostra esquerra, vistes i paisatges que ens acompanyaran en tot moment durant la ruta. Fem unes retallades al camí per tal de buscar una mica d'acció per corriols improvisats o pel mig de la roca fins arribar a la ermita de Santa Magdalena on comença EL CORRIOL.

Aquest fa uns 15 km i puja, baixa, te trialeres, i és molt feréstec, amb això vull dir que no és gaire freqüentat per btts i sí molts senderistes i és per aquest motiu que hi ha llocs molt estrets i amb la vegetació tancada, cosa que fa que tots acabéssim el dia plens de ratllades dels matolls. També passem per un munt de vaumes de roca viva i varietat de gorgs i trams de riu. En un d'aquests tolls fem la parada obligada a fer un bany, que tot i que l'aigua és glaçada ens fa reviure la musculatura i gaudim com nans.

Reprenem la marxa i ens acostem a la part xunga, amb unes rampetes de pujada plenes de pedra solta que les fan moltes d'elles impossibles per la nostra humil tècnica. Tot seguit ens trobem les escales, comencem baixant amb compte, ja que son de travesses de via de tren i estan disposades irregularment. Però als pocs minuts ja hi som habituats i les baixem com si res...

La “putada” és que també n'hi ha de pujada, i moltes. Això, juntament a que degut que tot el corriol és un trenca-cames i que les forces ja flaquegen es gasten les forces i es fa força feixug.

Finalment arribem al pantà de Margalef, toquem asfalt i gas cap a l'Hostal els Tres Pins on dinarem.

Degut a que un de nosaltres estava molt tocat i que la calor apretava de valent, debatem si fer la tornada en btt per un camí de forta pujada i asfalt, o ens busquem la vida per que alguna ànima caritativa ens porti a Ulldemolins a buscar els cotxes. Tot d'una es presenta un individu i ens pregunta, que sou els bttrus d'Igualada?? La cara sens va desencaixar i resulta que és un company de rutes d'altres colles d'Igualada i amb seu a Margalef i que a través de Facebook sabia que aniríem al seu terreny i va venir a trobar-nos.

MOLTES GRÀCIES Jordi Escolà, per fer-nos de taxi i per les molèsties preses.

Un cop dinats i amb els cotxes a punt, tornem cap a caseta, després d'un dia de bon BTT i bona companyia, com sempre!!

text: Ivan

fotos: Alex i Toni