29-08-2009

Montsant 2009, corriols a dojo...

Bttrus:  Pere, Jose, Josep, Josep Mª, Oscar i Ivan

CORRIOLS AL RIU MONTSANT

Parc Natural del Montsant

Al mirador

BTTRUS EN CUERUS

Al segon toll

digueu "Crisiiiiiiiiiiiiiis"

Pel pantà de Margalef

Aquest cop SI, per fi em pogut repetir una de les millors rutes que mai em fet.

No te molt desnivell positiu acumulat, no és molt llarga, però si que te MÀGIA, la màgia de 17 o 18 quilòmetres de corriols, i tots' d'una bellesa palpable brutal.

El truc va ser deixar un cotxe a Margalef "punt final de la ruta" i la resta a Ulldemolins "inici" per tal de no fer la tornada per asfalt ja que es un rotllo i molta pujada que amb la panxa plena no ve mai de gust. Total, que en aquesta edició només vam fer la part xula de la ruta, la que la fa tant inoblidable.

Primer pugem des de Ulldemolins fins als peus del Montsant i un cop al parc natural i tot just després de passar les Ermites de Santa Magdalena comencen els corriols i les trialeres.

A partir d'aquí no hi ha qui no quedi sorprès per l'entorn i n'estic segur que tothom que hi passa amb la btt porta un somriure clavat a la cara i pel cap només hi passa una cosa, que guapu, ostres que guapu, coi, que no s'acabi mai.

Al vell mig de la ruta, tal i com varem descobrir l'any passat, ens trobem uns tolls increïbles, d'una aigua transparent i plens de peixets i com que feia calor i l'ocasió s'ho mereixia... xofffff... ja som dins, estàvem convençuts que era el mateix toll que l'any passat, donç no, 150 metres més endavant trobem el Gran Toll, aquest si que era el del 2008, pràcticament 25 o 30 metres de punta a punta i amb llocs que la profunditat era de uns 2 metres o més... XOFFFFF, altre cop a dins.

Tot seguit arribem a la part més dura de la sortida, a partir del pantà de Margalef comencem a trobar rampes curtes però intenses i escales, moltes escales, de taulons de via de tren posades a diferents alçades, cosa que complicava un pel baixar-les, valia més baixar el seient un pel si no volíem saltar pel davant, així si, en vam pujar més que no pas baixar, btt al coll i amunt, és un d'aquells moments que penses, la pròxima btt serà rígida i una moooolt més lleugera.

No quedava gaire més, asfalt en baixada fins a Margalef i a dinar. Igual que al 2008 ja que ens van tractar molt bé, anem al Restaurant Els Tres Pins, a menjar cargols i un bon "xuletón" a la brasa i demès delícies.

Fins la edició 2010 ja que aquesta ruta és i serà una de les fixes anuals.