|
|
 |
2-Octubre-2011 MONT-ROIG DEL CAMP 2011
Arribats a l'ermita de la Mare de Deu de la Roca, a Mont-Roig del Camp, anem directes a esmorzar doncs portàvem ja més d'una hora de cotxe. Abans, foto des de la terrassa de l'ermita amb la boira matinal donant un aspecte fantasmagòric del poble de Mont-roig des de l'alçada.
L'anècdota de l'esmorzar, el vas de tub que l'hi varen donar al Joan. Mai no havíem vist un vas tant brut! Mereixia una prova gràfica "inclosa". Val a dir que la resta de parament (plats, coberts, etc.) estava net i que ens van atendre molt be!
Després d'esmorzar i encara en fred, baixada de l'ermita per un corriolet una mica tècnic amb llosa de pedra i pendent amb corbes pronunciades. Quan som a baix, el Xavi s'havia oblidat els guants a dalt! Ell i jo amunt un altre cop a buscar-los i a bon ritme per no fer esperar massa als companys! El Xavi i jo ja comencem l'excursió amb una mica menys de benzina!
Nou reagrupament a baix del corriol, segueix el descens amb un tram de baixada de salts, "territori Shepa" i tram d'enllaç fins a Vilanova d'Escornalbou "o Esconyalbou com deia el Joan". Des de Vilanova comença la pujada al castell amb el Jordi i el Toni demanat prudència a l'Ivan i el Joan que pujaven a bon ritme. Queda molt encara!...Tranquils! El Xavi entre els valents i els prudents. Arribada a dalt del Castell després d'una forta pujada amb les últimes rampes d'asfalt. Visita al mirador i al castell. Més fotos.
Des de el castell prenem el corriol que ens deixarà a l'Argentera. Trialera molt maca, tècnica i llarga, que fa que arribem a baix amb cara de satisfacció i amb braços i mans engarrotats. Aprofitem per refrescar-nos al bonic poblet de L'Argentera i comencem la pujada cap al Coll de la Teixeta en direcció a la comarca del Priorat.
La pujada al Coll de la Teixeta no es tant dura com la del Castell però va picant. De tant concentrats en pedalar que estàvem, fins i tot es trobava a faltar al merengue i el seu tercer pulmó "el de xerrar" amenitzant la pujada i explicant-nos la darrera hora del Mourinho, el Florentino i companyia. Arribem a dalt del coll i descens, part per pista i part per carretera fins al poble de Pradell de la Teixeta, ja a la comarca del Priorat. Parada tècnica per repostar begudes fresques i, desprès d'una mica de feina a trobar el track correcte, ens dirigim cap al Portell del Peiró, a dalt de la Serra de L'Argentera a trobar els aerogeneradors que havíem vist des de sota mentre pujàvem el coll.
Val a dir que el tram entre Pradell de la Teixeta i el Portell del Peiró no el coneixia i vam seguir un track. Potser va ser la part més dura ja que, encara que la pendent no era molta, ja portàvem dues pujades importants, feia calor i la pujada era bastant tècnica en alguns trams. Allà va punxar el Jordi i encara ens va deixar respirar una mica.
Ja des de el Portell del Peiró, descens ràpid fins al Coll Roig, un parell de rampes que, encara que curtes, ja feien estralls i arribem al corriol-trialera que baixa fins a Colldejou. Es demana atenció als assistents doncs el tram és força tècnic i amb el cansament acumulat, no es poden córrer massa riscos. Tot i així, en un dels obstacles on tots vam posar el peu a terra, ve el Joan i, fent una traçada totalment diferent a la normal, passa la pedra sense posar el peu a terra! ens va donar una lliçó a tots i. A partir d'ara, aquell obstacle ja no serà el mateix sabent la variant Joan Mas.
L'ensurt de l'excursió va ser la "sortida per les orelles" del Xavi en aquesta trialera. És el que dèiem del cansament! Balanç: Trau a la cella i nova "ferida de guerra". S'adjunta prova gràfica.
Acabem la trialera i, un cop al poble de Colldejou, donat el cansament, l'ensurt del Xavi i que se'ns havia fet molt tard entre punxades, oblits de guants, visites turístiques, fotos, etc. decidim tornar per carretera a fons al lloc de sortida. Llàstima que no vam poder fer el corriol del barranc de Rifà i la "sendera" dels Carlins "llenguatge de la zona" que és un tram molt maco que el deixarem per la propera.
La darrera etapa: Cotxe fins a la platja, bany, birres, xipironets i paella en una terrasseta davant del mar entre palmeres i sentint el trencar de les ones a la platja quasi deserta a sota nostre. Destrossats però contents, cafès i cap a Igualada!
Text: Toni
Fotos: Toni
Vídeo: Ivan
