Sortim d’on sempre 7 BTTRUS i recollim al vuitè, el Lluis, que ens esperava a l’àrea de servei del Penedès. Arribem a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca i encara estava tancat. Primer problema del dia. Podem descarregar les bicis mentre ens esperem però: I si no obren? Aleshores podem anar a esmorzar a Vilanova d’Escornalbou però, a l’únic bar que coneixem no ens agafen el telèfon. Si anem a Vilanova i està tancat ja hem begut oli ja que ens quedem sense esmorzar. Mentre ens ho pensem, arriba el jefe del bar i obre. Millor!

            Mentre ens preparen la taula pugem a la petita ermita que penja de la roca. El lloc és espectacular, les roques erosionades, el paisatge i el lloc on està aixecada l’ermita. Avui està tapat. Això serà bo per fer bici però no podrem gaudir tant del espectaculars paisatges que són un dels al·licients de l’excursió. Primera emoció forta, el Marçal assegut a l’únic lloc sense barana i amb una alçada de 15 ó 20 m. a sota. No apte pels que, com jo, patim vertigen.

            Després d’un bon esmorzar, econòmic i, per a alguns, també hipercalòric (2 ous ferrats amb patates rosses i bacon) iniciem l’excursió i, sense escalfament ni res, baixem per la vessant sud de la muntanya de l’Areny per on, en teoria, és sols per pujar a peu. Un cop a baix agafem la “sendera dels carlins” però de pujada. Aquest és un corriol molt maco de baixada però a nosaltres ens toca de pujada. A mitja “sendera”, la deixem per agafar-ne un altre corriol menys conegut que baixa avall i que és molt divertit podent “aperaltar” algunes corbes. Aquest corriol ens deixa a la pista que ve de Mont Roig i ens portarà a Vilanova d’Escornalbou.

            Un cop a Vilanova comencem la primera pujada “mítica” fins al castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou. Aquest any és una mica més fàcil ja que han cimentat alguns trams. A mitja pujada, l’anècdota del dia: Ens trobem al Marcel·lí dels Esgavellats de Vilanova del Camí fent una parada a boxes. Mira que hi ha camins i corriols a l’Anoia por fer BTT i ens anem a trobar a la pujada d’Escornalbou! Seguim amunt, mentre alguns que no coneixien la ruta al·lucinaven amb l’espectacle del castell penjat a la muntanya.

            Un cop a dalt, foto de rigor a l’entrada de l'església i ens preparem per una de les grans trialeres del dia: La baixada fins a l’Argentera (el camí dels frares), terreny propici pel “Descender” i el “Sherpa”. Alguns treuen una mica de pressió a les rodes, engeguem la Go-Pro i avall!

            La baixada és lenta ja que, apart de les parades de rigor pels documents gràfics, el de la coixa ha de parar a inflar i l’Infiltrat” es fot una pseudo host** (que tinc ganes de veure al vídeo doncs el “bulldozer” venia just darrera amb la Go-Pro).

            Arribem a l’Argentera i, la segona anècdota del dia: “El de la coixa” s’havia deixat les ulleres allà on havia inflat! A peu trialera amunt a buscar les ulleres i baixar una altre cop. “El de la coixa”, des d’aquell moment, ja va anar amb menys gasolina.

            Comencem la segona ascensió del dia: Pugem la serra de l’Argentera directament pel Portell del Peiró. És la ruta més curta però hi ha un tram de quinze minuts que s’ha de fer arrossegant la bici. Arribem a dalt, “el de la coixa” i el “Sherpa” aprofiten per estirar les cames (i tot el cos) tal com es pot veure a la foto. L’Òscar arriba amb un parell de minuts de retard doncs, com que pujava molt fort, es va passar la cruïlla del corriol de pujada i va tenir que fer l’”extra mile” i tornar, Menys mal que no es va perdre!

Descens per la pista del parc eòlic del Trucafort fins arribar a la carretera de Colldejou a Falset, la pudor de ferodo era important! Just allà es passa de la comarca del Baix Camp a la del Priorat. Alguns van fer els deu metres fins a la senyal per dir que havien “aixafat” dues comarques.

            Un petit tram de carretera, una pista forestal i un parell de rampes ens deixen a  l’entrada de la segona trialera del dia: La baixada fins a Colldejou. En aquells moments portàvem 1.000 m. de desnivell positiu acumulat amb tant sols 18 kms.!

Com a l’anterior trialera, el ritme és lent per fer vídeos, algun ensurt sense conseqüències (el sherpa surt per les orelles mentre gravava vídeo) i el Lluis, que és de la capital i que és un crack de les pujades, les trialeres no són el seu fort. Lluis, has de sortir amb el BTTRUS més regularment a fer una master-class!

            Un cop a Colldejou, ens refresquem a la font i agafem carretera avall fins anar a buscar la zona del barranc de Rifà, ens endinsem al bosc per uns corriols molt macos i tercera anècdota del dia: El Lluis passa massa a prop d’una “pedra Shimano” i trenca la patilla del canvi. S’ha acabat l’excursió! Sort que ens ha agafat prop d’on teníem els cotxes. Traiem el canvi, muntem pinyó fixe i tornem a agafar la carretera direcció a l’ermita. La idea era desviar-nos cap a l’oest, direcció a la zona de l’Aufinac i fer una sèrie de corriols i descensos molt macos, ja més “lights” per acabar d’arrodonir el dia. Ho haurem de deixar per més endavant!

            Arribem a l’ermita, el Lluis pujant a peu per la rampa d’asfalt. Carreguem bicis als cotxes, l’Òscar, el Marçal i “el de la coixa” deserten (no saben el que es perden) i se'n van cap a =ada. El Lluis, el “descender”, el “bulldozer”, el “sherpa” i l’”infiltrat”, tirem cap a la platja on fem un bany que sen's posa divinament, "el sherpa per variar, en boles", i dinem uns xipirons, unes braves i una bona paella mixta, nova recepta del restaurant El Vaixell de Miami Platja que, per cert, us aconsello tant pel menjar, com per al personal súper amable com pel privilegiat lloc davant del mar i de la platja.

 

text: Toni R.

fotos: Toni R.

vídeo: Enrique O.