Ruta per coronar una de les pujades mítiques de l'Anoia, les Antenes de Miramar. Situades a 583 metres d'altura, que no és gaire, per arribar-hi s'ha de fer una penitència de 10 km de pujada, a cops intensa, amb rampes que arriben al 20% deixant les més dures pel final.

No és el punt més alt de la sortida ja que passarem pel Turó de l'Abellana a 680 metres prop del km 22 del track o el Coll del Bruc a 620.

Enlloc de pujar dipòsits tirem cap a l'esquerra i ens mengem un corriol de pujada amb pedres que fa que entrem en calor ràpidament, un cop a pista travessem La Pobla i comença la pujada a Miramar. Fins a mitja pujada el grup és compacte, és a partir d'allà on el 200 i el Gps es queden un pel enrere i a la resta ens entren presses per coronar. Com sempre, el Merengue està en la seva línia i fa el cim primer, el Recautxutat segon, el Sherpa el tercer i el Maki 4rt.

Els dos primers havien parat sense coronar l'últim turó, el de les antenes, i en arribar el Sherpa els diu que no, que aquí es ve a suar i s'ha d'arribar a dalt de tot. És una mica una tonteria per que es puja per on es baixa. Només hi ha el fet de pujar la última i duríssima rampa fins dalt de tot.

Travessem tota la serralada, passant pel 'Lavadero" que és un corriol ple de fang on hi passen fins i tot 4x4's amb un gran toll al final que sembla que és permanent, per això lo del nom.

Arribem a Montserrat Parc a esmorzar, bo i barat i reprenem la sortida cap a la Bauma que sempre ens deixa bocabadats, començant per la trialera que hi ha al principi, malparida de collons, i acabant per la opulència del paisatge que sembla de la època dels dinosaures.

De tornada decidim baixar pel Pi Gros i anar a fer els corriols que hi ha a mitja baixada a ma esquerra, que personalment crec que son dels millor de l'Anoia.

El Merengue ens deixa bocabadats a tots en fer l'inici d'una trialera impossible. En un atac de insensatesa es tira avall tot i saber que la cosa no podia acabar be. No sabíem si felicitar-lo per la proesa o deixar-lo per boig i fer-l'hi uns copets a l'esquena..

En fi, una ruta molt complerta que tanquem fent una pujada als dipòsits de Vilanova del Camí i tornant per parc fluvial.

text: Ivan

fotos: Jordi