Variant per anar a la Llacuna que
inclou la duríssima pujada per l'Infern "Coll de la Llebre".
De fet, en Jose ens va sorprendre
amb aquesta alternativa "dura" que havíem passat per alt després de
tants i tants cops de fer aquesta ruta.
Senzillament, quan passem Can
Morgades tombem a esquerra i pugem cap el que anomenen l'Infern, i com
no, amb aquest nom fàcil no seria, ens trobem amb varies rampes del 18 i
20 % seguides amb el colofó final, una rampa d’uns 100 metres d’un 25%
on els Joses van pujar sense despentinar-se, i el sherpa per variar va
patinar a mitja rampa i va pujar a peu "per nassos" i a més de 180
pulsacions, dura de collons la rampa.
Quan s’acaba la pujada i ja sense
patir tant, a sac fins el Coll de la Creu i fins a Cal Tiquets, on la
Conchi ens posa una tapeta de callos que ... mmMMMMMMmmm... i a
part l’esmorzar.
En cop farts, baixem per la creu i
fins al Coll de la Portella on agafem a l’esquerra de Collbàs "pel
trencacames".
El Jose ens torna a sorprendre amb
un corriol de pujada, "preciós" que ens deixa a La Mare de Deu de
Collbàs on agafarem un altre corriol de baixada, més aviat trialera, amb
un final sobre una gran llosa on s’ha d’anar en compte amb els frens i
amb la traçada ja que un petit error ens faria descavalcar per davant
amb les conseqüències pertinents.
Arribada a Santa Margarita de
Montbui... Igualada.
A partir d’ara si algun dia ens
volem complicar la vida per anar a la Llacuna, cap problema, repetirem.
|