Com que no en vam tenir prou amb la primera edició, que per cert va ser duríssima, el Merengue ha ideat una versió 2.0 de rampes mítiques a l'Anoia.

Aquest cop li toca el rebre a la Serra de Miramar i a varies serres d'aquesta muntanya tan ben parida per fer btt que es a cavall de La Pobla de Claramunt i Capellades.

La primera escollida és la pujada clàssica a Miramar des de la paperera de La Pobla i que puja per la Serra Conillera fins a coronar el repetidor, amb unes rampes infernals just al final que superen de llarg el 20%. Com sempre darrerament, el Litus enxufa el turbo i corona primer, amb l'Alex, Merengue i l'Oliver, que s'estrenava amb el club. Darrera la resta de mortals fem el que podem per tal de no posar el peu a terra i guardar la dignitat.

Resseguim la Serra Llobreia fins a fer una baixada sense seny pel Dragon Kan fins a creuar-nos amb la segona mítica. La gran putada és que l'Alex s'ha deixat les ulleres al repetidor i junt amb el de La Coixa tornen a fer la pujadota fins dalt a recuperar-les i ens retrobarem al bar.

La Pere Valls, que és curta però molt intensa, amb rampetes curtes del 26 i 27% i amb replans “més tous” del 18% per agafar alè. Per variar, perdem de vista al Litus i el Merengue també arrenca fort marcat pel Maki i el Sherpa de ven a prop, segons el Merengue 25 segundos. L'Oliver, el Descender, el Violineru, Manolo, el Roger i el GPS van fent pel darrere i mica en mica anem coronant tots.

Per fer-ho una mica més portable, agafem un corriol-trialeru que fa que els baixadors facin el descens amb un somriure clavat a la cara ja que el sol està força bé i el ritme és ràpid. El corriol és a bosc tancat i amb molta fulla a terra i l'entorn és preciós.

Baixem Masets avall i anem al Cau de l'Ais a recuperar energies per la última gran mítica.

El Pi Gros, no és una rampa gaire dura, però com algú diu és força “cabezona” i llarga fins a coronar la Serra de la Monja. Aquí el Descender, que ho anava guardant tot, fa una escapada amb els de sempre i ja no els tornem a veure fins a dalt de tot. Un cop tots reagrupats, fem 4 fotos i comencem a fer corriols, pràcticament fins a can Jaume Bruguers, allà un altre de baixada fins als Masets, La Pobla, pujada direcció dipòsits i fem els corriols de sempre per arribar al parc fluvial de Vilanova amb 52 km i gairebé 1.400 metres de desnivell a les potes.

L'any que bé, més i millor !!!

text: Ivan

fotos: Ivan