Ruta "durilla" tot i ser dins de l'Anoia i és el resultat d'ajuntar un parell de traks que havíem fet per separat. El primer tram fins a la Llacuna el fem per la via ràpida. Fem direcció el cementiri amb alguna rampa considerable i tot just abans d'arribar al càmping fem dreta per un "polvo" de pujades continuades fins a coronar la Serra de La Llacuna.

Per primer cop en molt de temps, el Sherpa fa el cim primer amb el Recautxutat uns metres al darrera. el "paio" estava fart d'anar sempre a remolc i a base d'entrenament s'ha posat les piles...  Seguidament, el Descender, Maki, 200 i per últim el Checa que mica en mica també s'està foten "a rotllo".

Per casualitat trobem una trialera que empalma al mateix camí que hem de seguir i no està gens malament, té algun graó tècnic i fa les delícies dels més endurerus. En un momento dado, ve un tram de ciment que fa que més d'un es posi a 70 km/h i un a 72...

Arribem a Mediona i cap al centre a esmorzar.

Arrenquem direcció Pinedes, però fent una volta per una suma de corriolets considerable, tant de pujada com de baixada i molt divertits de fer. De sobte arribem a la maleïda rampa que puja fins al Pujol d'Orpinell.

Aquí, el Maki i el Descender imposen la seva tècnica sobre roca solta. La resta fem fiasco, tot i així el 200, en un atac de fúria, es fot a pedalar com un animal i corona.

Fem un altre corriol i pista fins a Carme, pujada al canto fins a Collbàs i baixem per pista fins a Montbui, ja que el Checa s'ha quedat sense fre de darrera i no podem arriscar a fer La Llosa...

Total, 50 kilometrets i 1.350 metres de desnivell, una ruta la mar de xula i repetible.

texte: Ivan

fotos: Ivan