|
|
 |
27-Març-2011 La ruta Jordi Vila
8 del matí, plovisqueja, SMS's, que fem?, la anul·lem?, sortim?...
... total, decidim endarrerir la sortida a les 10 si ja no plou.
10:00, només som el Maki i el Sherpa. L'altra colla de rajaus, uns per mandra i altres que s'han adormit, es queden sense aquesta impressionant ruta que l'hem batejat amb el nom de la Jordi Vila, no pas per que l'ha inventat ell, si no per que nosaltres l'hem descobert gràcies al Jordi.
Com que és tard i ja em mig esmorzat, el Maki i jo decidim fer la volta non-stop. Sortim per Can Roca i sorpresa, atrapem als darrers participants de la Open Natura que es celebrava a Òdena. Pràcticament fèiem el mateix traçat, per Cal Godó a l'esquerra i amunt direcció al Calvari.
Mica en mica anem passant als participants de la pedalada i fins i tot alguns van decidir donar guerra, però el ritme Anbaso dels bttrus era molt superior als que anaven a la cua del Open Natura i a sobre coneixent el terreny...
Ens desviem cap a la trialera del Calvari i uns metres després d'haver-nos endinsat al corriol, trenquem a esquerra per una variant tipus corriol-camí que ens deixa pràcticament a sobre del Servitje, personalment, crec que és la forma més divertida i entretinguda d'arribar als molins.
Ens tornem a creuar als Naturus per un moment però de seguida els tornem a deixar ja que enfilem la pista de Maians direcció Castellfollit. Agafem la variant esquerra després d'un corriolet per pujar unes dures rampes que fan que no sigui tot tant avorrit com per pista i descens sense seny fins Castellfollít.
La tentació d'estar a prop de cal Andorrà i fer una parada era massa forta, per tant, paradeta, uns postres de músic per no perdre gaire temps i reprenem la marxa direcció al descens del Palets.
Aquest circuit de descens és impressionant, és força tècnic i cal tenir molt clar d'apuntar be amb la roda del davant si no vols saltar per les orelles de la btt, hi ha uns tallat que deu n'hi do. El Sherpa va fer un 0 i el Maki va patir algun fiasco, però tots dos ens en vam sortir la mar de bé.
Un cop recuperem la pista i passada la granja de cargols, agafem un altre corriol a esquerra, un de la cursa de l'esquiador d'Òdena, força entretingut i bastant trenca-cames, amb rampetes curtes de plat petit i 190 pulsacions.
Un cop a can Roca els comentaris entre tots dos eren clars... Quina volta més xula, és una immillorable alternativa per anar i tornar de Castellfollit del Boix, evitant el màxim possible de pista i amb un regust d'haver gaudit com nans.
Gràcies Jordi...
text: Ivan
