|
|
 |
13-12/2009 A la Bauma de Can Solà i Corriols pel turó de l'Abellana
Bttrus: Súlivan, Jose, Sergi, Sergio, Manel, Pep, Ferran, Alex, Pedro, Joan i Ivan
Un vídeo curt
La bauma de Can Solà
Que faaaaaaaas!!
Sens dubte, una de les rutes més espectaculars que es poden fer per la nostra comarca.
Sortim a les 8:00 amb un fred d'un parell de webs cap a Can Bohigas passant pel bosquet del Miringallo, al principi és com anar a Sant Pau de la Guàrdia pel "lloc de sempre" però en arribar a la Pista de Castellolí en lloc d’anar a la Guàrdia tirem al revés, amb un pel d’asfalt fins a Castellolí poble on agafarem per sota l’autovia A-2 i cap als Boscos del Tardà, per un caminet la mar de xulo amb algunes rampetes que deu n'hi do però a la vegada gratificant per la boscositat i per alguna pujada tècnica de les que et fan treure el millor de tu mateix.
Un cop a la Guàrdia travessem la urbanització i cap al Celler (tel: 937 710 323) a esmorzar, que com sempre està tot molt bo, ho fan ràpid i no gaire car.
Al sortir del Celler, SORPRESA... queien flocs de neu, ens vam quedar un minutets gaudint de l’espectacle visual i seguint al Pep enfilem per uns corriols i trialeres cap a la Bauma de can Solà, que és impressionant de veure, seguim per corriols i pistes fins al camí de la Font del Ferro direcció al pi gros per un corriol molt ràpid amb pujades i baixades molt divertit, al arribar al pi gros tinguérem que anar a buscar al Pedro que s’havia extraviat, el pobre feia temps que no sortia i se l’hi acabaven les piles sovint, segons algú "se l'hi havien mort tots els triglicèrids" cosa que va originar la conya del dia, a partir de llavors a en Pedro se l'hi va adjudicar el mot del "trigli" de bon rotllo.
L'Alex ens continuà guiant ara per un corriol pel turó de l'Avellana, personalment diria que és un dels corriols més divertits que he fet per l'Anòia, aquest desemboca a una trialera molt tècnica on en Pep va fer tota una exhibició de com fotre’s de cap, sense conseqüències, anem a parar a un altre corriol, si cap, més divertit encara que els altres, era inevitable no portar un somriure clavat al careto.
Al arribar avall i passada una estona faltava gent, als minuts arriba en Sergio a peu amb la roda del davant feta un 8, totalment doblegada, el bèstia de l'Alex sense pensar-ho agafa la roda, l'apalanca a una roca i com si fos un xiclet la deixa recta com nova, quina bèstia de tio...
Seguim baixant i de pas fem que un pobre senglar sobrevisqui a una emboscada que li tenien preparada uns caçadors i anem a petar a la pista del Masets i cap a la Pobla de Claramunt cremant els darrers cartutxos pel xatarrero i cap a caseta.
No sé que te aquesta ruta que ens hagi resultat tant atractiva, però el cert és que vaig passar la resta del dia recordant aquells corriols i lo bé que ens ho havíem passat.
vídeo, fotos i text: Ivan
