|
|
 |
2-04-2010 LA PORTALS 2010
Bttrus: Josep Mª, Martí, Jose G, Pere, Jose Luís, Toni, Alberto, David, Joan, Carlos, Josep, David i Ivan
LA PORTALS
Amb la excitació després del Madrid 0 - Barça 2 i els nervis d'una gran convocatòria de btt, la majoria dormim ven poc.
6:30am agafem els cotxes i ens dirigim cap a Collbató pel que seria una festa de l’esport amb 1.000 bikers a punt per fer la volta a la muntanya mítica de Montserrat. L’ambient era encomanadís, el fet de veure tants ciclistes de muntanya junts feia que es respirés un bon rotllo impressionant.
Tot just arribar ens dirigim a buscar els dorsals en un recinte poliesportiu amb molts voluntaris de la organització que fan que sigui una tasca realment fàcil i ràpida.
Just davant nostre aparca el cotxe en Perico Delgado i en Melcior Mauri, i no tardem ni un minut en anar a saludar-los i fer unes fotos.
L'hora de la sortida s'acosta i ens col·loquem a la línea de sortida i es fa un minut de silenci pels 3 ciclistes suissos morts fa uns dies en un accident prop de Tarragona...
...Sortida, i amb molta calma fins que no s’estira el grup no agafem el ritme, sempre procurant anar tots junts ja que la prova no és competitiva, tots menys el Truji que te ganes de provar-se a si mateix i ja havia avisat de que aniria fort, cap problema, la resta varem preferir anar a un ritme mitj-alt per tal de gaudir al màxim la pedalada.
El grup es va estirant i mica en mica es va posant cadascú al seu lloc, les màquines davant i la resta a remolc.
Arriben les primeres rampes que fan que més d'un pari a desar roba i que el gran grup s’allargui encara més. Cap d’aquestes rampes suposen un gran problema per la majoria i els Bttrus anem guanyant posicions involuntàriament al mateix temps que alguna màquina que quedava pel darrera ens treu els adhesius de les btt's.
Després d'un parell de fortes rampes empedrades, on gràcies al civisme general, els que pujaven a peu ho feien en fila i els que no vam posar un peu a terra teníem un camí lliure per fer-les, això si, amb el molinet, fins arribar a Can Maçana on hi havia el primer avituallament. Parem uns minuts a reomplir bidonets, menjar algun plàtan i sense perdre gaire temps encarem una baixada per asfalt fins al camí vell de Marganell, on els "descenders" s'ho van passar teta una bona estona, saltant com cabres i derrapant a les corbes. Fem un reagrupament i seguim baixant. Va ser llavors quan el Josep Maria, en un atac de geni, surt volant després d'uns reguerots malparits i aterra a un barranc, no gaire alt per sort, amb tanta mala fava que s’obre el genoll amb una branca i no pot continuar, un quad de l’organització el ve a buscar, i se l’emporten a curar-lo.
La resta seguim fins al segon avituallament on repetim el mateix que en el primer i continuem ara per una mica d'asfalt fins a tocar camí altra cop, unes rampetes i asfalt altra cop. Suposem que tant asfalt era inevitable per aconseguir fer una volta apta per a tothom a Montserrat.
Un cop a terreny beteteru, camí, anem resseguint el Llobregat pel marge esquerra on algun impresentable "el nen" es va dedicar a saltar sobre els tolls i hi van haver un parell de víctimes que van "pillar" de valent, una mica de fang no mata a ningú, 4 riures, i arribem al la tercera i última parada prevista del recorregut.
La part final, tret d'alguna baixada, era forteta, però qualsevol que surti un mínim d'un cop a la setmana podia fer les rampes finals sense problemes, com a postres venien uns quilòmetres finals en "falso llano" que ens van fer treure el millor de nosaltres mateixos.
ARRIBADA, i la organització espectacular altre cop. Serveis de entrepans, begudes isotòniques, cervesetes fresques, barretes i fins i tot fisioteràpia pels més necessitats.
Per tot això els hi posem un 11 o un 12 sobre 10, per ser la primera pedalada organitzada per La Taca, des de els BTTRUS de l'Anòia els volem felicitar i agrair la gran tasca per portar a fi aquesta PEDALADA amb majúscules.
FINS L'ANY QUE VE .
fotos: Ivan i Josep
text: Ivan
