|
|
 |
19-Febrer-2012 Igualada - Cervera - Igualada
Ruta de pur tràmit i d'entrenament per la que ens espera la setmana que ve Igualada - Santes Creus - Igualada. Es tractava de fer kilòmetres i matxacar-nos una mica per acostumar les cames a la pallissa que ens espera el proper dissabte, i així va ser.
Feia dies que no venia l'Infiltrat i va patir com un verro a la tornada per la falta de rodatge, també ens acompanya l'Alex, company del de la Coixa i com no, amb una altre coixa "seran el club cannondale"
Ens espera una ruta de pista i asfalt, amb un sol corriol "però molt xulo" tot just abans de Cervera. La anada amb no tant de fred com les darreres setmanes és pel burro i pista de Clariana fins a Argençola, res d'espectacular, tret que varem trobar un runner que ens fotia una canya de por a les pujades i quan tot just l'atrapàvem tornava a venir una rampa i se'ns escapava de nou, el tio estava fortíssim. Finalment ens en vam poder desempallegar en una sèrie de plans i baixades...
Un cop a la Panadella agafem el clàssic camí de Sant Jaume direcció Sant Antolí amb molta neu a la pista encara, és obaga i fot una rasca de pebrots allà. Una mica d'asfalt i ja som a Sant Pere dels Arquells, on més d'un va flipar al veure els avions "cazas" que hi ha en una parcel·la.
Un pel més endavant, comença l'esperat corriol, amb una combinació de pujades que et fan pujar de pulsacions de valent i baixades gens complicades que ens deixen pràcticament davant de Cervera.
Passem per dins del túnel fins a trobar una masia a la antiga N-ll "per recomanació" i ohhhh, és tancada. Total, ens endinsem al poble a trobar un garitu per fer un mos.
Finalment trobem un restaurant amb cara i ulls i amb un servei excel·lent i bon material...
Tot i que varem esmorzar en una hora, ja eren les 12:20 i ens quedaven prop de 40km, per tant decidim tirar pel recte fis a Sant Pere dels Arquells per asfalt "antiga N-ll" a un ritme alt i ded d'allà pista fins a la Panadella.
Baixada espectacular per asfalt des de la Panadella fins Igualada. El Maki tenia pressa per un dinar familiar i el tio no espera a ningú i gas avall, es formen dos grups de persecució, el Merengue i el Sherpa en el primer, alternant rebufos i a sac i un segon grup amb l'Infiltrat, els dos de la Coixa i el Dopat a un ritme més conservador, el primer grup neutralitza al Maki tot just després de l'antic "Que" i afluixen el ritme. A partir d'aquí, varis intents d'escapada de part d'un i d'altre, fins que arriba el segon grup "que no anaven coixos" i s'acaba de liar del tot amb intents d'escapada per part de gairebé tots.
El Maki que passa de tot "se l'hi perdona ja que tothom sap que és tenir pressa per motius familiars" i no s'està de romanços i no afluixa, s'escapa fins Igualada...
La resta es torna a fer dos grups, els de la coixa que passen per Jorba i la N-ll i l'Infiltrat, el Sherpa i el Merengue pel carril bici per Sant Genís.
Sorprenentment el Sherpa l'hi fot un "tachón" al Merengue en una esprintada brutal a la última rampa, tot s'ha de dir, si aquesta hagués tingut 20 metres més el Sherpa explota...
...ens tornem a trobar tots a la rotonda de sobre la Autovia menys el Maki que ja no ha parat i ens acomiadem ja que cadascú tira pel dret degut a l'hora.
text: Ivan
fotos: David
vídeo: David
