|
|
 |
08-Gener-2012 Igualada - Can Feixes - Pinedes d'Armengol
Primera ruta de 2012, i per cremar torrons res millor que fotres 1.200 metres acumulats en només 40 km, tan sols 6 beteterus valents ens atrevim a desafiar les baixes temperatures, les ganes de BTT ho poden tot.
El trak triat ha estat la que ja comença a ser una clàssica. Sortim d'Igualada a les 8:00 direcció Sta. Mgta. de Montbui i Cençada amunt fins a tocar la carretera de Carme, un pel passem l'asfalt fem 200 metres i trenquem a esquerra direcció Orpí. Una primera sèrie de rampes d'un km aprox. ens fa entrar en calor tot i la glaçada que hi havia.
Una pausa i la segona sèrie de rampes, aquest cop 1,5 km amb un pendent del 15%, uns trencacames més i la última rampota del 18% que corona el Pujol d'Orpinell, des d'allà una suau baixada ens deixa dins mateix de Pinedes d'Armengol on em esmorzat a la Braseria "El Frankfurt", molt menjar, molt bo, però gens barat, la majoria s'estan pujant al "carro" dels 12€ cosa que ens sembla un abús, si comparem per exemple amb Cal Ton a Sta. Coloma de Queralt, menjant el mateix en paguem 7 i és més que raonable.
Hi havia ganes de corriols, tan és així que remuntem la duríssima rampa de sortida de pinedes per on havíem vingut per agafar el corriol dels Fangars i tornar a entrar a Pinedes. Sortim direcció La Torre i comencem a enllaçar corriols un darrera l'altre, no gaire complicats i molt divertits fins a tocar de la Torre de Claramunt.
Anem a buscar la pista dels dipòsits però un error en una cruïlla ens porta a territori nou, per casualitat trobem un corriolet la mar de xulo, però que ens deixa a un camp... aquí començava el ritual del merengue, "zero pies" repetia la cançoneta fins que va saltar el "monstre de les neus" dient "vols callar d'una p****a vegada" ... entravessem el camp fins a trobar pista i ens plantem als dipòsits.
Com que no en teníem prou, el Xavi proposa anar a buscar un corriol de pujada, tècnic, que travessa la Serra de Can Bernades i acaba amb un descens bastant ràpid on sorprenentment el Merengue certifica el seu bon estat forma baixant.
Tot seguit ens dirigim al corriol dels Esgavellats, aquí al Sherpa se l'hi inflen els pebrots i posa al Merengue a prova pressionant-lo a menys d'un metre, cosa que causa algun petit ensurt al primer que amb la "humilitat" que el caracteritza no es cansa de repetir lo bo que es baixant i lo malament que ho fa la resta "de bon rotllo".
Sortim a Can Titó i ja tenim la primera del 2012 al sac, alguns bttrus en baixa forma, cosa habitual en aquestes dates i d'altres com el Maki i el Xavi Pagès que estan en una forma increïble.
text: Ivan
fotos: David, Ivan
