24-Octubre-2010 Els Ports - La Sènia

Bttrus: Jose G, Toni, Xavi i Ivan

Això de descobrir els llocs més macos de Catalunya en BTT és la bomba, avui ens en em fet un fart de "flipar" literalment amb les vistes i els racons que em anar trobant durant la impressionant ruta pels Ports.

6:30 am sortim d'Igualada amb ganes de guerra i ens plantem a la Sènia 2 hores més tard, esmorzem i comencem a pedalar...

No sabíem que hi havia tant d'asfalt al principi, però no ens han sortit granets ni al·lèrgia alguna, pràcticament 16 km en mig de camps d'oliveres, milers i milers d'elles cuidades al mínim detall, la carretereta no te trànsit i es fa la mar de be.

Entrem al parc natural dels Ports i les vistes de roca son un presagi del paisatge que tindríem tot el dia.

A continuació 15 km de pujada, només començar ens traiem una mica de roba i cap amunt com les cabres. La pista és empedrada i amb un sol molt dur i a mesura que anem guanyant altura veiem com van canviant els arbres i comencen a agafar formes més còniques típiques d'alta muntanya.

El canvi d'estació tot just es comença a notar amb els colors grocs i vermells, l'espectacle visual de l'atardor no deixa a ningú indiferent.

Un pel més amunt tenim el mig-ensurt del dia... de lluny semblava un brau, negre, amb uns pitons que feien por, ens hi anem aproximant el Maki i el Sherpa poc a poc per veure la seva reacció, l'hi veiem les mamelles i respirem tranquils, és una vaca. Mirem enrere i veiem al 200 i al Infiltrat, l'un pujant pel marge dret del camí per evitar al salvatge "toro" i l'altre al mig del camí sense saber molt be cap on tirar... cony de pixa pins... El Serpa fa marxar la vaca del camí i ens arrepleguem per seguir, no sense el pitorreig de torn.

Cap al final de la pujada ens desviem cap un corriol a veure la Cova de Vidre a uns 1.120 metres sobre el nivell del mar i que és un antic jaciment del paleolític. Fem les fotos de rigor i continuem pujant fins als 1.200 metres i deixem la pista principal per endinsar-nos a un corriol de pujada molt tècnic i que varem acabar a peu i carregant les btts a les espatlles i grimpar uns pocs metres fins a fer el cim de la ruta a 1.320 metres.

Corriol de d'infart de baixada d'aquells d'anar amb compte, ple de roques en punta, tallats i arrels. Per variar el Sherpa va ser l'únic que no va fotre un peu a terra, l'Infiltrat gaire bé el va baixar tot i el Maki i el 200 van fer el final a peu, per variar.

Tornem a agafar pista i velocitat de baixada fins que en un tomb a dretes veiem l'impressionant Faig Pare, mai a la vida havíem vist res semblant, la soca i les arrels eren bestials.

Seguim baixant i per semi error entrem en un corriolet i trobem algú que ens diu que per que no anem a veure el Pi Gros del Retaule, que diu que es de record guiness, la nostra ignorància quasi fa que ens ho perdem. El pi fa 5 metres de diàmetre i te vora 600 anys, sense paraules...

Seguim baixant amb velocitat mesurada ja que el terra és molt i molt dur i una caiguda seria de conseqüències terribles, a part hi ha molta graveta i les mans es van entumint. El final és un pel trencacames ja que després de 1.450 metres acumulats qualsevol rampeta fa estralls.

Comencen a caure 4 gotes i decidim parar a dinar al Restaurant del pantà d'Ulldecona, molt bo tot i la brasa excel·lent.

Arribem a la Sènia per asfalt i ja tenim una altra gran ruta al sac, amb una mica més dels racons de Catalunya a la retina i per poder explicar.

Una anècdota a la ruta va ser que ens vam trobar un parell de beteterus que havien punxat i no tenien càmera de recanvi, se les havien ingeniat per posar fulles i branquetes dins del neumàtic i diu que els havia funcionat l'invent uns quans kms... els hi varem regalar una càmera per poder acabar, salut companys...

fotos: Xavi i Ivan

text: Ivan