|
|
 |
11-Febrer-2012 Corriols per Ponts 2012
Fem la primera ruta del Calendari dels Bttrus del 2012 i comencem l'any força be, la ruta triada a Ponts gràcies a les recomanacions del company del wililoc Toni Fito és plena de corriols i alguns d'ells força llargs i sense complicacions tècniques. Podríem dir que és una ruta apta per a tothom.
Sortim d'Igualada a les 7:00 i pel camí el cotxe ens marca la càlida temperatura de -13ºC a fora i només a 4 km de Ponts, per tant esmorzarem en calma a La Brasa i esperarem fins les 9 a veure si això s'escalfa una mica.
Decidim sortir a pedalar tot i el fred, als bttrus no ens paren aquestes tonteries...
Res millor per escalfar que començar amb un parell de kms de rampetes del 15% fins la ermita romànica de Sant Pere de Ponts. Seguim pujant per un combinat de pista i camí asfaltat fins a fer el punt més alt de la ruta a 660 metres tot buscant el primer corriol a més o menys 12 kms de la sortida.
És un corriol de baixada molt i molt ràpid i sense gaires entrebancs que passa paral·lel a la C-14. Alguns rocs, pujadetes, ziga-zagues i molt i molt llarg, no està gens malament.
Empalmem a un tros de pista el 2º corriol del dia, aquest amb algunes zones empedrades i un pel més tècnic, però res de l'altre mon. La par final, amb alguna trialera molt xula on aprofitem per fer alguna foto.
La sensació és de que aquest corriols son inacabables, i així és, 8 kms de passants-ho teta.
La segona pujada del dia és al igual que la primera un combinat d'asfalt i pista i aquest cop un trosset de pujada en corriol "molt xulo", un total de 11 kms que ens deixen al castell de l'Aguda on farem "a la meva opinió" el corriol més ven parit del dia, força trialero i amb zones ràpides on el Descender es trobava com a casa.
6 km de corriols més avall arribem a Vilanova de l'Aguda i d'allà a Ponts corrents que hi ha gana.
Dinem al mateix lloc on
hem esmorzat, al Restaurant La Brasa que és al C/ Sant Cristòfor, 1, on
no fan reserves per que és molt petitó
i que és lloc
obligat a Ponts per qui l'hi agradi el menjar casolà, unes carns de 1ª
que ens van anar molt bé per recuperar forces.
La sensació de la ruta és molt bona i per descomptat que hi tornarem cap a l'estiu quan l'horari solar ens permeti fer la versió llarga de 52 km.
text: Ivan
fotos: David
vídeo: Ivan
