Anar a fer corriols sempre aixeca una gran expectativa, però sincerament, estem massa ben acostumats a la nostra comarca i costa molt trobar corriols amb els de la qualitat de casa. Tot i així al Tarragonès en tenen de força macos i potser al ser totalment diferents als de l'Anoia fa que també tinguin el seu atractiu.

 Ens trobem una gentada, que deu ni do, al punt habitual de sortida. A part dels Bttrus, 4 cares conegudes que no saben on es foten i deixen les seves ànimes en mans d'una colla de brètols que fan de tot menys anar en btt. Conyes a part, ens dividim en grups per anar en cotxes cap al Catllar on ens espera el Lluis que és el segon pixa pins que s'uneix al nostre club.

Abans de sortir anem cap al Bar Cooperativa Elena "tel: 977 6537 89" on per quatre xavos ens fan un esmorzar de forquilla força bo.

Arrenquem cap a la via de l'Ave i el Shepa que avui està inspirat, només passar el pont fa el primer recte del dia i fa reculat als 16 tios uns metres. No serà l'últim cop...

El grup es manté força compacte ara al principi ja que les forces estan intactes i la ruta no és gaire exigent. Ens plantem al pantà de Gaià i fem el primer corriol del dia, de baixada i amb força roca compacte, de forma que es pot fer molt ràpid i el grup es comença a estirar. Els descenders dels bttrus junt amb l'Oriol, que és un màquina tant pujant com baixant, obren uns metres a la resta i més tard ens tocarà fer una reagrupament.

Aquesta serà la tònica de tot el dia, el Sherpa liant-se amb les cruïlles, reagrupaments en acabar pujades i corriols i força i tot plegat força trencacames.

Els corriols son més aviat amples i sense cap complicació tècnica, aptes per a tothom i per tots els nivells. El sol és força compacte i no hi ha roques soltes. Tot i que havia plogut moltíssim el dia anterior, no hi ha gaire fang i el que hi ha no és del que s'enganxa a la btt. El circuit és bastant enrevessat i no és ven bé el que esperàvem, però ens ho em passat teta i és el que diem sempre, el que compta és la bona companyia.

En acabar, tornem cap el pàrquing i uns quans ens quedem a degustar la gastronomia local i la resta tornen cap a caseta a dinar.

Agraïm la companyia i la paciència dels quatre amics que han vingut a fer la ruta amb nosaltres i esperem que no sigui la última que fem junts.

 

text: Ivan

fotos: Toni

vídeo: Ivan