Última ruta del calendari d'enguany i probablement la més corriolera de totes. Els comentaris en acabar van ser unànimes; quina passada de corriols, que xula, la millor de l'any...

Al pàrquing del Poliesportiu de Sant Fruitós de Bages havien preparat un bikepark de benvinguda al Sherpa, per veure si es tornava a trencar una costella fent el burro en alguna rampa, però aquest cop no va ser així tot i que molts ja es "partien el rabo" només de pensar en desenllaç de l'últim cop.

Comencem la ruta 12 bttrus vora les 8 del matí amb moltes expectatives creades ja que la cosa prometia molts i molts corriols.

El primer del dia i a pocs metres de la sortida ens deixa pràcticament a Navarcles on travessem el Llobregat per l'impressionant Pont Vell, travessem el poble i sortim pujant una pista, que serà de les poques que farem. Tot seguit, corriols i més corriols i de tot tipus, de pujada, baixada, ràpids, alguns un pel tècnics però res de l'altre mon, alguna trialereta. En fi, no cal descriure'ls un per un ja que seria monòton, però n'hi va haver per donar i vendre i per tots els gustos.

Cap a les 10:00 només havíem avançat 14 o 15 kms i parem a fer un entrepà casolà al vell mig del bosc, prenem nota que la propera vegada que prenguem els bocates de casa, algú portarà un termo amb els cafès i un altre una bota de vi...

El Physio, el Recautxutat i El de la Coixa es foten de garrotades per fer de sherpa ja que el GPS oficial dels Bttrus és a urgències i es va notar la falta de l'autèntic Sherpa. Bromes a part, el track és un pel enrevessat i es creua a si mateix varies vegades cosa que dificulta la orientació de la ruta i això va ocasionar moltes parades per orientar-nos.

La gama d'osties també va ser molt diversa, la primera del dia pel Sherpa que fent el gilipolles dins de Navarcles clava el fre del davant i surt disparat per les orelles, després El de la Coixa que no acostuma a caure gairebé mai se'n va fotre 4 o 5, el Sulivan un parell, el Recautxutat, el Dopat, l'Infiltrat i alguna més que em deixo. Per sort cap d'elles amb conseqüències importants.

La forma física del Descender i del Marçal continuen en un nivell difícil de seguir per la resta de mortals que tot i que el grup era molt homogeni la resta varem acabar sense piles, el Teacher "Oscar" va tocar fons a pocs kms del final, el Maki deia que ja no podia més, el de Mediona fa ver una semi-pájara al final i el Sherpa treia el fetge...

La ruta va resultar ser una de les millors que em fet mai tot i que és molt dura i trenca-cames. Un 70 o 80% de corriols en 40 km son durs de pair, però que coi "sarna con gusto no pica" o com es diu en català, Càrrega que plau no pesa.

Més rutes i millors...  al 2013.

text: Ivan

fotos: Joan

vídeo: Ivan