Aquest any hem apostat ja des de les primeres rutes de l'any pels corriols, que és la millor opció per de mica en mica agafar bona forma i així poder estar com “un tiro” a la arribada del bon temps. La ruta d'avui magnífica i plena de corriols i trialeres a dojo i a la vegada exigent ja que és un autèntic trenca-cames des de l'inici al final.

Els quàdriceps ens han quedat fets pols degut a la quantitat de pujades en corriol i trialera, amb graons i roques que t'obligaven a tibar de ronyons contínuament i a les baixades, les mans i braços també han hagut de currar de valent per amortir la gran quantitat de roca i terreny trencat.

Aquest cop i trencant l'habitual, sortim de casa a les 7:30 ja esmorzats per tal de fer la pedalada sense perdre gaire temps i poder ser a caseta ven d'hora. A les 8 i quart tocades trobem a l'amic Miquel que venia pel seu compte i iniciem la pedalada a ritme xino xano baix...

Als pocs metres ja fem el primer sender, de pujada, i això serà la tònica del dia, molts i molts corriols, pel cap baix n'he comptat 15 i la major part de pujada. Això sí, molt macos i d'un pedalar força fàcil tret dels que eren més trialeros. Normalment després d'una gran pujada per sender venia una baixadeta per pista que molts hagéssim canviat l'ordre i pujar per pista per baixar per sender. Afortunadament també n'hi havia de baixada i per tots els gustos, de molt i molt ràpids, on el De la Coixa, el Descender i el Sherpa s'escapaven de la resta amb un ritme diabòlic mentre creuaven les rodes del darrera a cada gir en les ziga-zagues i zones de trialeros molt tècnics on avui el Buxa ens ha donat una classe magistral de com es baixa una trialera mal parida amb una més que contrastada tècnica.

El 200 també anava sobrat avui, només cal dir que pràcticament no l'hem hagut d'esperar a cap corriol, el què demostra que amb els anys es va fent més polivalent i s'adapta a qualsevol entorn.

El Violineru està en bona forma i se'l veia a cada rampa de pujada que anava sobrat i ens passava la ma per la cara a la resta. El Maki, com sempre, puja com un coet i baixa força ràpid sempre en la seva línia.

A l'amic Miquel gaire bé l'hem batejat com Specialeytor, ja que fins i tot els calçotets els gasta d'aquesta prestigiosa marca. Fora conyes, avui venia tocat ja que ahir en va fer 60 més i se'l veia tota l'estona conservador. Tot i així a les pujades se li notava l'alè sempre marcant d'aprop.

En resum, el grup anava força compacte i no hi han hagut gaires esperes als reagrupaments, tant a les pujades com a les trialeres més tècniques tothom anava seguint al del davant sense problemes. El Sherpa com ve sent normal a les últimes sortides ha tornat a volar fotent-se de cap a uns matolls un parell de metres sota el camí, això sí, sense conseqüències.

En acabar, ja que anàvem molt bé de temps, em fet uns birres a una terrasseta de Callús per recuperar líquids i apa titu cap Igualada.

text: Ivan

fotos: Miquel