1ª ruta del Calendari 2013 i la veritat, ens esperàvem més !!

I no és per desmerèixer el Montnegre, que paisatgísticament és força atractiu, amb unes vistes tant cap a mar com cap al Montseny força xules, boscos d'alzina surera i roure als que no estem acostumats i amb zones d'un sol de soldó força dur i lliscant on baixant s'ha d'anar amb molt de compte.

Sortim d'Igualada a les 7:00 i comencem a pedalar a Santa Susanna sobre les 8:45 amb 0 graus de temperatura a ran de mar i amb un airet gèlid que congelava el pensament, mai havíem tingut tantes ganes d'agafar una rampa de pujada com aquest dia.

Els primers km son per asfalt resseguint la Riera de Santa Susanna fins arribar a Can Pastanaga on per fi ens escalfarem, i de valent. 8 km de pujada amb rampes de fins al 18% i 560 metres de desnivell positiu fan que ningú no es recordi del fred que feia minuts abans.

El grup es controla fins que el Descender comença a tibar de valent. A roda se l'hi sumen l'Esgavellat i el Sherpa, tots dos en bona forma.

Anem fent parades a les cruïlles per fer reagrupaments i fem un stop al final de la llarga pujada per agafar aire i seguim un pel més fins a Santa Eulàlia d'Horsavinyà on esmorzarem entrepans fets de casa. Aprofitem per jeure a una paret on hi toca el Sol per mirar de no refredar-nos del tot ja que les temperatures es resisteixen a pujar i tot d'una apareix el guia del punt d'informació del Corredor, obre el xiringuito i ens ofereix uns cafès calentons que ens entren de p m.

Seguim sense gaire optimisme de cara a trobar algun corriol fins arribar al 50% de la ruta amb bastanta monotonia amb pujades de rampes dures i amb baixades de soldó on no es pot arriscar ni un pel. Quan ja pensàvem que tota la ruta seria igual, al km 21, apareix el primer corriol...

...però curt. A partir d'aquí el track millora una mica ja que alterna petits corriols amb camins tancats i fins i tot un parell d'estanys fan que per fi l'hi trobem algun atractiu a la sortida.

Però l'alegria no dura massa hi ens porta cap al enemic del btt, l'asfalt.

Passem Tordera i per acabar-ho d'arreglar tornen a venir una sèrie de rampes de pujada dura fins dalt de tot del Turó de la Pedra Negra i una gran baixada sense seny fins a tancar la ruta a Can Pastanaga on en travessar la Riera el Sherpa no toca ni el fre i passa a sac per l'aigua i els rocs fent una punxada de campionat a la roda del davant.

El Sobrat es posa el mono de feina i fa el que millor se l'hi dona, arreglar problemes de les btts sense eines.

Arribem a Sta. Susanna on 5 ens quedem a dinar i 2 marxen cap a casa per presses.

No és una ruta repetible per que realment a part del paisatge no te cap altre al·licient. De segur que hi ha rutes més corrioleres per la zona, però el track que varem baixar del wikiloc tot i dir que hi havia corriols, és molt millorable.

text: Ivan

fotos: Ivan