26-Febrer-2011  Volteta per Collserola

Bttrus:  Jose G, Jordi, Jose L, Jose Luis, Toni, Pere, Joan, David, Futi, Pep, Lluis i Ivan

BTTRUS AL CANAL 24h DE TVE "a partir del minut 42"

Primera gran ruta fora de l'Anoia de la temporada, el lloc triat, Collserola.

De la ma del Lluis, que l'haurem d'acabar fitxant, i amb l'ajuda del Sulli, tots dos bons coneixedors de la zona, fem una volteta per la muntanya que protegeix la capital catalana.

Sortim des del pàrquing que hi ha passat el Parc Pompeu Fabra direcció al tenis club diagonal on prenem pista i ve la primera rampota del dia, una pujadeta per observar Barcelona des de l'ermita de Sant Pere Màrtir.

Seguim fins a trobar el camí de les aigües, que és pitjor que la rambla d'Igualada en dia de sol, i ens trobem un munt de beteterus i runners...  si senyor, son els anomenats pixa-pins.

Serà un dia ple d'incidències mecàniques, la primera no tarda en aparèixer, al Jordi, se l'hi fa malbé la tanca del selló i ens obliga a fer bricolatge per tal de continuar.

Fem unes pujadetes i agafem asfalt fins a dalt del Tibidabo, rampa brutal que el Lluis ens tenia guardada en venjança per fer-lo pujar el Pla del Magre.

Comencem una gran baixada, on per variar el Sherpa, en una gran derrapada surt descavalcat de la burra per les orelles i es clava a terra amb el cap, tot queda en un ensurt i gràcies al casc no hi ha mals majors, entre camís i corriols arribem fins a la masia Can Borrell, on esmorzarem i per sorpresa de tots hi havia la Televisió Espanyola entrevistant a tot quisqui. Suposo que al anar tots ven equipadets amb la roba dels Bttrus i ser 12 els va cridar la atenció, i es varen cebar amb nosaltres entrevistant-nos a tots i cadascun dels membres de la colla.

Reprenem la ruta per una pista molt xula amb corriolets als laterals fer fer-la més interessant fins arribar al Pi d'en Xandri, un tros de pi de 230 anys i que és un símbol d'identitat de Sant Cugat. Fem les fotos de rigor i tornem direcció Can Borrell per iniciar la gran pujada del dia de tornada a Collserola per un camí estret i mig tècnic però molt constant amb un ritme d'Ambaso  per variar.

Entre trencacames de pujades i baixades i amb alguna btt masegada i amb 2 radis menys tornem al camí de les aigües i cap al punt de partida.

Res a dir dels pixa-pins, aquesta muntanya te un parell de pebrots, segons la ruta que facis pots complicar-te la vida com si fossis a d'altres serres amb més fama de dures, el fet de que sigui a Barcelona no treu encant i duresa a aquest parc natural.

Gràcies al Lluis i al Jose "sulli" per mostrar-nos una mica més d'aquest impressionant petit país nostre.

text: Ivan

Fotos i Vídeo: Ivan