Ruta durilla pel que fa a quilometrada, però encara ens vam quedar curts segons els plans inicials.

Teníem previst de pujar al Cogulló un parell de cops, pel devant i pel darrera, però anàvem justos de temps i no varem fer la tornada prevista. De fet l'anada la va dirigir el Maki i ens va fer pujar al Calvari i fins als molins, tirem per la carena de la Serra de Rubió per fer la baixada fins a Cal Terrasola. A mitja baixada al Violineru se l'hi espatlla el fre del darrera i l'hi fem una sol·lució d'emergència treient-l'hi el ferro que fa de molla a les pastilles, que s'havia partit, i posant les pastilles directament. Fem la pujada al Cogulló per Grevalosa, amb un seguit de rampes de entre el 12 i 15%.

Un cop al cim prenem el camí de la dreta, el de Mas Palomes, i tot just passar la casa prenem el corriol de l'esquerra. 3 o 4 km de sender amb pujades i baixades i un parell de trialeres xungues...

Quan toquem pista, fem dreta, com sempre, i la caguem, com sempre...

Inconscientment fem el camí que sempre fem i resulta que hi ha la variant que ens deixa a Castellar sense tocar asfalt i que el pròxim cop farem ja que el Sherpa ha trobat el camí sobre mapa, ara falta plasmar-ho sobre el terreny.

Un cop a Castellar esmorzem al bar i no perdem gaire temps ja que n'hi ha que van tard. Degut a això, no tornem a pujar al Cogulló com teníem previst pel camp de tir i tirem per la pista asfaltada fins a tocar el Clot del Grau i cap a pla del Servitge.

El Descender i el Violineru tiren directament a casa i la resta fem una trialera un pel tècnica que el Merengue es treu de la mànega, un cop a pista i ja per rematar-ho fem l'últim corriol on el Sherpa es fot de cap a una trialera complicada i posa a proba el casc, i gracies al camelback s'evita una aterrada d'esquena i un bon ensurt. En fi, fem el final per Can Roca i cap a caseta amb 64km i 1.357 metres de desnivell positiu.

 

text: Ivan

fotos: Jordi R