Avui em d'agrair al 200el descobriment d'un corriol fantàstic al cim del Cogulló

Ens trobem on sempre a les 8 amb poques ganes de pedalar després de la desfeta del Barça ahir la lliga, per sort el Merengue treballa i no ens donarà la tabarra. En el seu lloc ve el Recautxutat que també ho és però és més moderat.

Sortim per Can Roca direcció al pla del Servitge i ens plantem a Castellfollit amb el debat de si paràvem a esmorzar o no. El que anava davant es fa el sord i tira recte, decisió salomònica no parem.

Pugem el Cogulló amb més gana que enteniment i prenem direcció a la Zeta. Tot just passat Mas Palomes el 200 ens indica la entrada al corriol, un parell de km ple de ziga-zagues amb alguna pujadeta, graons, i algun lloc massa trinxat de baixada, però gairebé tot ciclable.

El corriol es mor a una pista amb unes baixades d'escàndol on més val controlar be els frens si no es vol sortir volant a algun lloc. el Sherpa fa fer gala del seu control amb una derrapada de davant sobre fang i anar ven be  10 metres que si se la fot que si no, metre El de la Coixa es partia el rabo.

Un cop a l'Eix tirem cap a Castellar a esmorzar, que ens ho em guanyat.

La tornada la fem per asfalt per no perdre temps ja que el Moisès va tard, tirem direcció Grevalosa i trenquem per Cal Montaner altra cop per pista fins a la pista del Servitge i gasss cap a casa.

text: Ivan