Seguint la proposta del Sr. De la Coixa, ens llencem a rodar en territori més o menys desconegut per la majoria com és l'Alta Anoia, nom emprat sobretot com a marca turística, però sense cap fonament històric o cultural. D'altres l'anomenen Alta Segarra, que és una comarca natural no reconeguda administrativament, situada a l'extrem nord-occidental de la comarca d'Anoia. En poques paraules i resumint l'Anoia.

El trak a seguir és el de la pedalada Castellfollit Feréstec 2013 i té fama de bons corriols.

Sortim d'Igualada amb cotxes fins a Prats de Rei, desmuntem les btts dels cotxes, fem 4 estiraments i sobre les 8:10 arrenquem a pedalar a uns 3 o 4ºC i amb una mica de boira, la cosa pintava fresqueta.

En 20 minutets ens plantem a Sant Martí de Sesgueioles i encara triguem uns altres 20 a trobar el primer corriol, curtet, de pujada, força xulo, ple de lloses de pedra i un pel tècnic.

Ja no és fins abans de mirambell que trobarem un altre corriol i per variar també de pujada i dur, amb una rampeta del 16% que tot i no ser gaire pendent, en un corriol es fa feixuc.

Per primer cop des que el Sherpa es va canviar el GPS sembla que li funciona correctament i aquest cop no anem fotent rectificacions tret d’alguna colada per falta d’atenció.

Pista i més pista fins que per fi una sèrie de grans corriols, plens de ziga-zagues ràpides i tobogans de pujada i baixada ens fan sentir vius altre cop, gaudim com nans mentre dura i tornem a remuntar per agafar pista fins a Castellfollit de Riubregós, on esmorzarem de forquilla a Can Pep.

Els plats, simplement impressionants, botifarra de pagès amb seques saltejades amb carn-salada, un tall de carn i un ou ferrat per cap majoritàriament i truites també molt bones per altres, vi, algun refresc, cafès i txupitus d’orujo d’herves...   Tot per 7 eurillus. MOLT BE!!!

Debatim la possibilitat de fer una volta pels voltants ja que ens hem saltat una part del track i dit i fet, fem una bona rampa de pujada on els de sempre, Descender, Maki i l’Alex que se’ls hi apunta fan la primera escapada del dia. Enrere el Violineru, el de La Coixa i el 200  van fent a bon ritme, i tancant el grup el Sherpa i l’Infiltrat que ja comencen a notar els km  a les cames i la falta de ritme.

La ascensió val la pena per que el corriol que ve a continuació és un dels més xulos del dia, força ràpid i ple de corbes ràpides. El Maki es marca un recte a una trialera, sense conseqüències i tornem a Castellfollit per iniciar la tornada íntegrament per pista tret d’un corriolet curt abans de Calaf.

La nota negativa va ser un xoc entre el De la Coixa i el Sherpa. Aquest últim s’havia parat a un costat del camí per mirar d’espantar uns gossos que sortien corrents darrere nostre, en això que el de la Canondale no veu que l’altre s’ha parat al mig i per no menjar-se’l clava frens de davant i salta per les orelles. Una mica de pols i un parell de ratllades a les mans i poca cosa més...

A falta de pocs km per arribar a Prats el grup s’estira i es trenca, l’Infiltrat i jo no podem seguir el ritme de “les bèsties” i el 200, per compassió, es queda a fer-nos companyia.

Arribem als cotxes, fem 4 o 5 estiraments i cap a casa a dinar que es fa tard. Ens queda la sensació d’haver fet un dia complert de BTT, amb menys corriols dels esperats però amb una molt bona ruta al sac.

text: Ivan

fotos:Toni, Xavi