Havíem quedat a les 8:00 a la
entrada de Can Roca amb uns amics per descobrir nous camins a l’Anoia.
Tot just començar, enfilem el
maleït Calvari i un cop dalt girem esquerra i agafem la pista a dreta
que hi ha a 200 metres fins a Can Bleda on comencem un desconegut mig
camí, mig corriol amb molta roca, d’aquells que et fan anar concentrat
al 100% per les roderes, rocs i esvercés que hi han.
El corriol ens deixa a l’asfalt de
la carretera que va a Castellà, on esmorzem al restaurant Castellà, bo,
quantitat i barat.
Un cop tips ens acomiadem d’en
Manolo,
que havia d’anar a treballar un parell d’hores més tard, coses dels
torns americans. Des de allà comencem el que seria la matada del dia.
Pugem al Cogulló amb unes rampes
inicials de fins al 18% i d’uns 5 qms, després es suavitza un pel i 5
qms més d’unes rampes un pel més suaus que ens deixen al Centre de
Catalunya.
La part més divertida venia a
continuació, la famosa trialera de baixada del Cogulló,amb rampes de
baixada d'un 20% que feien que t’aferressis fort al manillar i amb un
parell de salts insalvables que no hi havia més remei que fer-los a peu.
La resta, per caure la baba.
Seguim direcció Castellfollit on
reomplim camells i bidonets i seguim per la pista de Maians trencant a
Cal Vila per una nova trialera pedregosa que en Pep Mussons es va treure
de la mànega, i tot i la edat i la corpulència d’aquest home, a la
majoria se’ls feia impossible seguir-lo per trialeres. Apareixem al camí
de Can Brunet i la resta poca història, seguim fins a Can Roca i a part
d’haver fet camins nous, em fet bons amics de ruta.
|