|
|
 |
7-20 d'agost-2010 Camí de Sant Jaume
Ens reunim inicialment 4 bttrus, i més tard ens acompanyarà la Bego a partir d'Astorga, a fer el Camí de Sant Jaume "Camino de Santiago".
Sortint des de Montserrat, empalmarem el camí Català amb el camí del Ebre a Pina de Ebro i amb el camí Francès a Logronyo fins al final.
La ruta te un total de 1.165 km i teníem la intenció de fer-ho, i així ha estat, en 14 dies que fan una mitja de 83 km/dia.
Les sensacions abans de fer una ruta maratoniana d'aquest tipus varen ser de incertesa i de neguit per la majoria, d'altra banda el repte com a tal ens seduïa d'allò més. Ens preocupava la forma física, cosa que amb un pel d'entrenament previ a part de les sortides habituals n'hi va haver més que suficient, també la convivència i l'ambient que es pot formar en tants dies era motiu de dubtes i per altra part les btts, que tot i que les varem repassar a fons, és molta tralla per la maquinària.
Després de reunions i consultes el material que duríem a les alforges va quedar més o menys per tothom igual, un sac de dormir lleuger, una màrfega, 4 mudes de btt, 2 mudes de carrer "llarga i curta", xancles o calçat lleuger, un paravents o un impermeable, tovallola, necesser bàsic, llum per nocturnes, eines i farmaciola.
Un cop tot decidit i a punt arriba el dia de la sortida.
ETAPA 1
Montserrat - Castellnou de Seana (100 km)
Les primeres sensacions sobre de la btt amb tot el pes real "30 kgs aproximadament entre btt i trastos" eren de molt aplom i de com arrastrar una burra, variava tot, la direccionalitat, la frenada, la estabilitat...
Sortida:
Amb un esperit d'eufòria sortim des del Monastir per asfalt fins a Can Maçana i pel camí de Sant Pau de la Guàrdia or varem començar a trobar les famoses fletxes grogues que ens guiarien fins al final. Primera punxada del Sherpa, cap problema, el tubeless amb el líquid va funcionar al 100%.
Entrem a Castellolí i decidim fer la primera parada del "camino" a esmorzar al Nou Urbisol. Entrem a Igualada per la Soledat continuem pel casc antic i sortim per Ses Oliveres tal com marca el camí. A partir de Sant Genís han fet un carril bici que arriba pràcticament fins a Santa Maria del Camí. Pugem la Panadella on per fi deixem l'asfalt i ja tirem fins a Cervera on pararem a dinar. Seguim fins a Tàrrega i ens plantegem de dormir a Castellnou de Seana, on ens van tractar de meravella, al Café Modern, el Francesc ens va facilitar el tema alberg "al poliesportiu" i ens va fer d'amfitrió molt amablement. Ens van dir que els pelegrins no pagaven a la piscina i ens va faltar temps per anar a remullarnos.
L'alberg "gratuït" molt net i correcte, 5 o 6 lliteres, una dutxa comú i un wc, més que de sobra.
Sopem al mateix Café Modern on ens havien preparat un sopar per un parell de pelegrins de Manresa "el Xavi i el Ramón" pare i fill que la feien a peu, per en Jaume d'Igualada que la va fent per etapes i en sap un tou del tema albergs i camins i per nosaltres.
ETAPA 2
Castellnou de Seana - Candasnos (98 km)
Ens llevem sobre les 7 per continuar la marxa. Primer dia de reomplir alforges, col·locar-les, recollir la roba rentada del dia anterior i començar una rutina a la que ens teníem que anar acostumant diariament.
Som al pla de Lleida, fa calor, però la etapa és molt planera i agafem mitges per sobre de 20 km/h. Tot son fruiters i camps i pista ample i no dubtem en parar a fer un mos a alguna peça de fruita.
A mesura que anem passant poblets ens adonem del abandonament de molta indústria, naus a mig fer i un pel de desolació en general, una imatge trista de la Catalunya interior.
Passem Lleida i ens dirigim cap a Osca passant per un trinxacames de pujades i baixades que s'arreglen amb unes birres un cop Fraga, on coincidim amb el Jose i el Xavi de Castellar del Vallès, que fan el mateix camí que nosaltres amb la diferència que ells han sortit de Manresa. Anem tots 6 a dinar i sortim junts cap a la pujada brutal que ens endinsarà als Monegros. El nostre ritme és un pel més fort que el d'en Xavi i en Jose i els deixem enrere a les primeres rampes. Situació: 16:00h, 40ºC, MONEGROS, aquell cony de rampa no s'acabava mai i per celebrar-ho el Nen punxa just abans de fer cim.
La sensació de calor era com estar a l'infern però un cop dalt segueix un pla on tornem a fer mitges de 20 km/h i la calor desapareix.
Arribem a Candasnos sobre les 19:30h i decidim parar a sopar i dormir, aquest cop de pensió al Hostal del Pilar (15€). Sopresa, a les 21:00 h arriben en Xavi i en Jose que amb la calma han fet el mateix que nosaltres. Sopem junts, a rentar roba i a dormir que demà serà llarg.
ETAPA 3
Candasnos - Saragossa (112 km)
Només sortir agafem un camí paral·lel a una carretera ple d'aigua i fang i poc transitat cosa que ens fa dubtar si anem correctes, als companys de Castellar els em perdut al inici, parem a esmorzar a Penyalba, seguim per Bujaraloz i entrem de ple al desert dels Monegros, on atrapem al Jose i al Xavi altre cop i fem uns kms junts. 41ºC i ens queda poca aigua, les marques del camí brillen per la seva falta, el GPS ens porta desert endins i ens veiem obligats a deixar marques per la parella que venen darrera, que no en porten. La cosa es complica al acabar-se l'aigua del tot, ja que no l'hi veiem el final al cony dels Monegros. Finalment veiem la N-ll i sense pensar-ho l'agafem fins a veure una fàbrica "PAIF" on molt amablement, la noia que hi havia a recepció ens va regalar 5 litres d'aigua fresca, cosa que l'hi varem agrair d'allò més
Arribem a Pina de Ebro al migdia, que es on s'acaba el camí Català i on empalmarem al camí de l'Ebre .
Dinem a la Bodega de Marvi i apareixen els dos de Castellà, els fem lloc i correm cap a la piscina a treure'ns la calor dels refotuts Monegros.
Tenim la intenció d'arribar a Saragossa i encara ens falten 40 kms, fem una tirada llarga sense parar i tot just trobar l'Ebre el Nen punxa 2 vegades seguides en mig d'un núvol de mosquits que tot i que ens ruixem amb repelents ens piquen fins i tot per sobre el maillot.
Reprenem la marxa i anem pel parc fluvial que es ple de núvols de mosquits que fan gaire be impossible mirar endavant, una sensació fastigosa...
Entrem a Saragossa de nit, anem a buscar l'alberg del pelegrí i aquest si que és impressionant, modern, amb sala de música en directe a un espècie de catacumbes i amb dutxes i lliteres de qualitat.
Sopem davant del Pilar i retirada que avui estem fets pols.
ETAPA 4
Saragossa - Mallén (75 km)
Després de 3 dies les cames noten l'esforç i el grup es va compactant ja que com és lògic no tots estàvem en la mateixa forma física. La convivència fa que els nostres àlies facin uns canvis. El Sherpa pasaria a ser l'ànsies o lo putu ansies donat que és el que tiba constantment del grup i no deixa respirar a la resta. El Nen i l'Ave en un moment de inspiració es passen a cridar com al Rosset i l'Avi. I el Sobrat es queda en el mateix nom, ja que està en una forma envejable i ens passa la ma per la cara a tots.
Sortim directes a posar el segell al Pilar i enfilem pista amb l'objectiu d'arribar a Alagón que és precisament on varem comprar les 3 BH al 2007 i on tornen per fer reparacions d'urgència. En Pascual, l'amo, es queda bocabadat al veure'ns després de tant temps i ens cedeix el seu taller per canviar la direcció del Rosset (Martí) i els eixos del pedalier de l'Ànsies (Ivan) i del Sobrat (Oscar). Dinem allà mateix, fem una migdiada a l'ombra, acabem les reparacions i aprofitem per canviar un parell de sellons ja que els culs ja comencen a patir de valent.
Arribem fins a Mallén i decidim quedar-nos a l'Hostal Pinocho on flipem al rebre una trucada del Jose que diuen que arriben també a Mallen i que els fem lloc.
La mestressa de l'Hostal es va enrotllar molt, ens va fer un bon sopar i en acabar ens va obrir el bar per nosaltres i ens va servir unes begudes a tots i es va quedar amb nosaltres a petar la xerrada fins ven tard.
ETAPA 5
Mallén - Calahorra (85 km)
Sortim tard degut a les copes i que no vam anar a dormir fins a la 1 de la matinada. Arribem a Tudela, i parem a dinar a Castejón, on a algú se l'hi va pasar pel cap d'anar a sellar al cuartel de la Guàrdia Civil... Passem per Alfaro i posem rumb a Calahorra on mig ens perdem al entrar per un barri gitano, i on varem veure probablement el cas antic més llastimós d'Espanya, ni un sol autòcton, tot immigració i no som racistes però la sensació de brutícia , amb un tràfic descontrolat i a sobre ningú ens sabia dir on era l'alberg.
Després de voltar una bona estona el trobem i quedem sorpresos del ven conservat que estava, de fet l'havien refet i era tot nou, a sobre ens van donar les claus i estàvem sols, per tant podíem anar a sopar en calma i com no!, arriben el Xavi i el Jose, aquests dos van fent al seu aire i sempre ens atrapen, al final ens fotran un "achassu"...
Anem a dormir a les tantes altra cop...
ETAPA 6
Calahorra - Navarrete (75 km)
Només sortir ja s'ensuma un aire diferent i per fi deixem la aborrida planícia constant que arrossegàvem des de pràcticament Pina de Ebro. Les primeres pujades abans d'arribar a Logronyo fan que la monotonia que ens acompanyava desaparegués, i la primera gran baixada ens va recordar el molt que ens agrada la muntanya i el btt.
El ritme afluixa molt donat la orografia i tot d'una ens trobem envoltats de voltors lleonats, n'hi havien com 25 o 30 prop nostre a peu pla, i ens hi acostem ràpidament a fer fotos, impressionant veure aquells bitxos tant a prop i com aixecaven el vol a pocs metres d'on érem.
Parem a dinar a Alcanadre, fem migdiada sota un embalat d'orquestra i continuem fins a Logronyo.
Passem la ciutat i el "camino" ens porta per un parc fluvial preciós que va fins un pantà tot just sobre Logronyo, fem alguna trialera "que ja tocava" i ens comencen a trobar pelegris a peu, cosa que fins ara ven pocs.
Es clar que Logronyo és on empalmem el camí francès que és el més popular de tots i a partir d'aquí tot està molt més enfocat als pelegrins i bicigrins.
Seguim fins a Navarrete on trobem el primer alberg ple de gent, veiem pelegrins amb els peus destrossats fent-se cures a les ampolles i aquesta seria la tònica de tots els dies als albergs, molta gent, i fets pols.
Sopem de P. M. prop de l'alberg i arriben el Jose i el Xavi i diuen que no es queden i que tiren un pel més.
A l'hora d'anar a dormir hi ha un "cachondeo" de por amb uns andalusos amb els que compartíem habitació, molt de riure i a dormir d'hora que demà serà dur.
ETAPA 7
Navarrete - Cardeñuela de Riopico (98 km)
Dia de pujades importants coincidint a la entrada de la província de Burgos.
Passem per Nájera, Santo Domingo de la Calzada i dinem a Belorado, amb pujades i baixades constants. Arrenquem al matí a 350 metres sobre el nivell del mar i ens enfilem fins al Puerto de la Pedraja a 1.150 metres on varem necessitar els paravents pel canvi de temperatura.
Allà decidim arribar a dormir a Atapuerca i aprofitar a fer un tomb a les famoses excavacions.
Arribats a lloc provem sort en 3 albergs i no hi ha lloc en cap d'ells i en el que si que n'hi havia no hi podíem deixar les btts, per tant, passem de les troballes arqueològiques i tirem fins al proper poble passant per unes rampes amb pedra i roca que després de 80 kms ens van deixar tocats.
Trobem un petit poble, Cardeñuela de Riopico on ens diuen al bar que hi ha alberg per a 14 persones i que amb nosaltres seriem 10 i que allà mateix ens farien el sopar i molt bon rotllo amb tothom, tant amb els pelegrins de l'alberg amb qui varem sopar com la gent del poble.
Sorpresa, apareixen del no res en Xavi i en Jose, suposem que amb el mateix problema d'alberg a Atapuerca, i es queden a sopar i a dormir.
MOLT "CATXONDEO" de nit...
ETAPA 8
Cardeñuela de Riopico - Frómista (85 km)
Fa molt fred, estem a una 7 o 8 graus i això en obliga a prendre mesures hivernals.
Arribem a Burgos i aprofitem a donar un tomb pel centre històric, a segellar a la Catedral i a esmorzar.
Per fi surt el sol i ho celebrem amb uns trenca-cames que ens fan suar de valent i amb un corriol de baixada que ens va fer somriure a tots ja que anàvem literalment picats amb una altra colla de 8 o 9 btts que feien la mateixa baixada però per carretera. Guanyadors... els Bttrus per golejada tot i que nosaltres ho fèiem per corriol... però folls.
Parem a dinar a Castrojeriz al "el Mesón" on ens van fer un dinar boníssim, feia dies que no menjàvem tant bé.
Arrenquem cap una paret de entre un 15 i un 22% de desnivell, el Sobrat no va gastar ni el plat petit, l'Ànsies darrera amb un plat menys "el normal" i el Rosset i l'Avi la van fer a peu.
Un cop dal del rampot, un avís molt clar pels pelegrins ciclistes "próximo descenso, tramo peligroso de concentración de accidentes", missatge que va posar catxondo a algun sonat bttru.
Comencem el descens i l'Ànsies "Sherpa" per variar, gaaaaaaaaas avall, baixa tant foll que quan para se n'adona que ha perdut la càmera de vídeo GO PRO HD en algun lloc del barranc. El grup perd gaire bé 2 hores buscant el cony de càmera que no apareix per enlloc, malaguanyada.
Seguim i passem per un poblet que ens indica que "només" falten 469 km fins a Santiago, ja en portàvem 800 per tant vam pensar que "ja falta poc". Tirem fins a Frómista i com que l'alberg tanca d'hora, 22:30h ens em d'afanyar a rentar roba, dutxar-nos i sopar.
ETAPA 9
Frómista - Mansilla de las Mulas (100 km)
Ens adonem que es cert alló de "ancha es Castilla" prats i més prats, tot de color groc i gairebé pla, pistes amples de graveta que fan que les mans s'adormin constantment.
Esmorzem a Carrión de los Condes, la gent aquí és poc hospitalària, notem una apatia a l'ambient, deu ser el clima... o l'aigua.
És molt avorrit, tot el dia el mateix paisatge, sense canvis, amunt, avall, miris on miris, camps i mes camps de blat tallat.
Passem i parem fer una cerveseta a un alberg templari impressionant i convidem a un amic que fa el camí per carretera i al que em anat veient en diverses ocasions.
Dinem a Sahagún, on les cambreres tenen una mala llet que ens confirma que els aires de Castella Lleó no deuen ser gaire bons per la salut, o bé la mala llet venia de la senyera que portem al mallot? ho deixo a l'aire...
Arribem a Mansilla de las Mulas, i rebem una trucada del Jose dient-nos que tene intenció d'arribar a León... tan sonats aquest parell, per fer aixó haurien de sumar 180 kms d'etapa, ja ens diran si han arribat o no.
Sopem a Casa Marcelo un cabrit al forn... mmmmm... ... i anem a dormir a l'alberg.
ETAPA 10
Mansilla de las Mulas - Astorga (72 km)
Etapa curta ja que parem a Lleó a esmorzar i a fer quatre compres d'urgència, oli de cadenes, farmaciola i altres.
la catedral de Lleó ens deixa bocabadats, pràcticament la plaça d'aquesta està presa pels pelegrins i veiem moltes btts amb poc rodament i molt netes i deduïm que hi ha molta gent que comença el camí als últims 300 kms.
Parem a dinar a casa de la tieta de l'Avi (Josep Mª) que ens fa un dinar casolà d'allò més bo.
Passem per poblacions amb noms com, Robledo de la Valdoncina, Villadangos del Páramo i Villarejo de Órbigo...
I ens plantem a Astorga on decidim passar la nit i on trobem al David, un personatge singular, català, que ha decidit viure al vell mig del no res al mateix "camino" en un entorn un pel "hippie"si m'ho permet, i que desprèn bon rotllo a dojo.
ETAPA 11
Astorga - Villafranca del Bierzo (82 km)
La Bego se'ns apunta en aquest punt per compartir els últims kms fins a Santiago.
Només sortir d'Astorga comencem una pujada que es va fent dura progressivament, estem a 800 metres i hem de pujar fins a 1.550 m on trobarem la famosa Cruz de Ferro, fem la major part per asfalt, ja que la concurrència de pelegrins pel corriol fa molt difícil avançar. Un cop dalt de tot veiem aquest punt mític del pelegrinatge on es diu que has de llançar un roc de la mida dels teus pecats, cap de nosaltres va agafar pedretes...
En la muntanya de rocs que hi ha al peu de la creu n'hi havia una amb un missatge pels BTTRUS, de part del Jose i el Xavi, que havien passat per allà el dia anterior i ens deixaren un record allà mateix.
Tot seguit ens venia un descens de prop de 1.200 metres, on el Sobrat, aprofitant el rebuf de l'Ànsies, va marcar una punta de 73 km/h "amb alforges", la resta sobre els 70 tots.
Dinem i molt be a Ponferrada i seguim cap a Villafranca del Bierzo, on tenim algun problema per trobar alberg, peró finalment el trobem, es diu La Piedra i te part de la muntanya dins mateix de l'edifici, impressionant, tant l'alberg com el poble.
Es noten aires de canvi...
ETAPA 12
Villafranca del Bierzo - Samos (70 km)
Portàven anunciant el port del O Cebreiro com una bestia de l'infern o com algo sobrehumà, doncs no es per tant, potser és pel molt que en varem sentir a parlar i el molt que n'esperàvem que ens va decebre un pel.
Arrenquem pel matí amb un canvi total en el paisatge, deixem enrere tota la planícia de la ancha Castilla i ens fotem de ple al color verd, a l'aigua i a muntanya.
La pujada al Cebreiro la fem tota per asfalt pel motiu de sempre, massa tràfic a peu pel corriol.
La entrada a Galícia no es podia fer d'una altra forma, plovent.
A punt de fer el cim i tot just passar per sota del senyal que anunciava la entrada al país Galleg ens comença un xirimiri ven típic que ens acompanya fins a Pedrafita do Cebreiro, seguim pujant i fem cim ja amb sol.
La sorpresa del O Cebreiro és el que ve darrere, el Alto do Poio, deuria ser pel cansament acumulat que aquest tros es va fer etern.
Dinem al mateix Poio i fem el descens des de 1.335m fins vora els 600... d'escàndol.
Arribem a Samos i anem de pensió, al arribar d'hora ens permet fer una visita local i una mica d'esbarjo abans d'anar a dormir.
ETAPA 13
Samos - Arzua (100 km)
Per fi abandonem l'asfalt i entrem en el típic paisatge galleg, amb camins de terra humida, tot verd, murs baixos de pedra protegint els camps, molts i molt pelegrins...
En fi, portàvem pràcticament tot el camí esperant això, i per fi trobem boscos d'eucaliptus, de pins, alzines... pujades trencacames, baixades trialeres. Per gaudir com nans.
Arribem a Portomarín, on la germana del Rosset (Martí) ens ve a trobar, ja que son estiuejant a casa de la família de per allà.
Dinem, fem vacaina, i a pedalar que volem arribar el més a prop de Santiago possible, per arribar allà sense presses.
Parem a Melide i és festa major, per tant no ni ha ni una sola plaça d'alberg en tot el poble, ni d'hotel. Uns pelegrins ens diuen que han habilitat un poliesportiu amb colxonetes, hi arribem i son les 21:15h, ens diuen que si que hi ha lloc però que em de ser allà a les 22:00 que tanquen per que dormi tothom.
Passem de tot, ens anem a fotre uns pops d'escàndol a una pulperia local acompanyada d'uns embotits i decidim fer una nocturna fins a Arzua a uns 18 km. on em trobat unes habitacions d'hotel.
Només falten 40 km.
ETAPA 14
Arzua - Santiago de Compostela (40 km)
Per fi s'acaba el camí, han estat molts dies de fer molts quilòmetres i estem gaire bé esgotats.
Fem els últims kms integrament per camí, les vistes i el tipus de sol i l'ambient que es respira fan que tot aquest trajecte hagi merescut la pena.
Parem a dinar a Amenal i fem una tirada fins al Monte do Gozo des d'on PER FI divisem les punxes de la Catedral de Santiago, pràcticament emocionats fem els últims metres per dins de Santiago i arribem on tothom que fa el camí ha d'arribar, a la plaça de la Catedral, deixem les nostres companyes de penúries a terra, i ens fonem en abraçades. Va Ser un moment realment emotiu, al moment tots érem al telèfon comentant-ho amb les persones que han fet que aquesta aventura fos possible i agraint que ningú no s'hagués fet mal i que tot ha sortit segons el previst.
---------------
Al dia següent i amb la calma i vestits de persona, anem a buscar el premi de la Compostela.
fotos i vídeo: Ivan
text: Ivan
