Bona ruta amb corriols de pujada i de baixada. D'entrada pugem direcció dipòsits quan ens trobem a la branca ligth dels Biberons "excepte el Ramírez" que està fet un animal. Els acompanyem uns metres i decidim trencar pels corriols de l'esquerra tot just abans de la primera rampa llarga. Pugem pel corriol dels Muletons, força net de pedra solta, coronem i baixem al camí dels dipòsits direcció La Pobla.

Portem una bona mitja, el grup avui és força compacte i el Sherpa no te flato.

Travessem La Pobla pels Vivencs i enfilem cap als Masets on tot just passar-los de llarg fem el corriol de pujada a la Costa del Mabres a l'esquerra. Empalmem amb el corriol que puja fins a Can Jaume Bruguers on es fan dos grups. Pel davant el Sherpa i el Descender surten com coets i pel darrera el Maki i el Merengue que estan conservadors, tot i això n'hi ha un que no calla i tot i la distància el sentim fins dalt de tot.

Seguim pujant , ja per pista, direcció la Font del Ferro i el ritme no afluixa, passem algun grupet de bikers i en un tres i no res ens plantem al Montserrat Park a esmorzar. El pobre merengue demà té una intervenció i no pot menjar entrepans ni botifarres, es mirava els nostres amb una cara que semblava el gat del Shrek.

Decidim fer la tornada tot començant per la trialera de sobre el túnel del Bruc “la del tallafocs”, on el Sherpa fa un Zero peus i el Descender mal assessorat pel Maki no l'hi segueix la traçada i fa fiasco. Seguim per la trialera i uns que feien trial de debò ens miren con dient -que foten aquests eixelebrats baixant per aquí- . Seguim pel corriol del Gos Blanc fins a tocar pista i fem esquerra amunt, per tal de trobar el Pi Gros.

Baixem fins a trobar els corriols de la Serra de l'Avellana que son força ràpids i el Descender per tocar els pebrots al Sherpa no para de dir –m'avorreixo !!!- “circumstància que es va produir a l'inrevés uns corriols més avall” i sempre de bon rotllo.

Tornem per Masets, fem el corriol urbà de La Pobla i pugem per la pista dels dipòsits on el Maki pren el comandament i planta un ritme demolidor que el Sherpa no aguanta i es queda uns metres. Reagrupem i pugem a la carena de Collbàs travessant els horts d'oliveres. Avui ningú corona la maleïda trialera del final.

Baixem tot empalmant corriolets fins al passeig fluvial de Vilanova i decidim anar a fer uns refrescs a la plaça dels coloms. “No explicaré l'anèctoda del Sherpa i l'avispa...”

En fi, ruta de 10 i força mal de cames hores després, no per la ruta sinó pel ritme!!!

 

text: Ivan