|
|
 |
13-Febrer-2011 Agulla grossa per corriols
Aquesta ruta hauria hauria se ser declarada ruta delicatessen per la organització mundial betetera...
I que te de extraordinari? doncs tot; el terreny, la duresa, l'àpat a cal Maginet, un corriol tècnic de pujada que fa que surti el millor de tu mateix i un de baixada comparable llas millors que hi ha arreu.
S'acumulen un pel més de 1.000 metres d'ascensió en gairebé 40 km, els paisatges des de l'agulla "tot i que no arribem a dalt de tot" son de fer caure la baba, i sobretot el corriol de baixada fins a tocar de L'Aubareda es de traca i mocador.
La sortida a les 8:00 ens permetria fer la ruta en calma, però de seguida i per variar últimament, s'agafa un ritme d'Ambaso que no et deixa baixar de 160 pulsacions... un cop posat una mica de ceny i tornant al ritme de pelegrí arribem a la carena que hi ha passat la Censada per fer el corriol que ens deixa a la Fou, que per cert, s'hi hauria de passar amb una aixada i una moto-serra per fer net. Ocasió per provar la nova càmera Go Pro HD amb un arnés al pit, les imatges ho diuen tot. El Merengue l'hi va treure els adhesius al 200 pel corriol, tot i això va arribar a baix penúltim a un minutet de la resta de màquines baixadores "tot i fent reagrupaments".
A la pujada fins a Cal Maginet, amb aquell parell de rampes al final, s'inverteixen els papers i els dos últims baixant son els primers a coronar, cosa de demostra que son ànimes bessones.
Esmorzem prou bé i barat i sense passar-nos, ja que la part dura venia a continuació.
Tornem per on havíem vingut uns 500 metres i trenquem a esquerra per un corriol de pujada, de plat petit per la majoria de mortals, que comença a trempar i fer-nos suar de valent. Allà l'Infiltrat tot i ser l'avi de la colla, ens va passar a tots la ma per la cara, 0 peus al tram final i més dret, el tio està que es surt.
Ja som al punt més alt de la ruta i tot seguit trobem l'altre corriol, el de baixada, ara és el torn dels baixadors, l'Endureru i el Sherpa fan una petita escapada, seguits per l'Infiltrat, que a sobre de pujar com un tiro també baixa com un coet, i el Maki enganxat darrere seu tot i no ser el seu terreny.
El corriol és una delícia, revirat, net de rocs i amb alguna zona trialera de poc perill.
Per si no en teníem prou, decidim fer la tornada per la Penitència, per provar el nostre estat de forma tot just començant la temporada. Per si algú no ho sap, és una rampa de una 100 metres que comença amb un 18% de pendent i acaba amb un 28%..... Resultat: tots fins dalt sense fotre un peu a terra, que tenint amb compte que ja portàvem 1.100 metres acumulats no està gens malament.
La anècdota del dia la protagonitzà el 200, que tot just dalt de la Penitència ens diu, no hi ha més corriols per tornar a casa? No vam poder evitar d'esclatar a riure, ja que és el menys "corrioleru" de la colla, però aquest dia estava inspirat i en volia més...
Tornem a casa amb la sensació d'haver fet una de les millors rutes que es pot fer a l'Anoia, no tot l'havien fet i tothom va coincidir en el mateix... un 11 sobre 10.
text: Ivan
