4-Febrer-2012  a la Llacuna per Carme i Pinedes d'Armengol

Bttrus:  Jose G "Maki", Xavi"200", Joan"Physio", David "El Dopao", Xavi P"el de la coixa" i Ivan "Sherpa"

Des de el 2010 que no fèiem una ruta amb neu i ha estat una sorpresa ja que pensàvem que s'hauria fos tota. Les baixes temperatures i les obagues vans ser les culpables de que ens ho passésim teta..

Per variar aquest 2012 també avui és ruta nova per la majoria, amb el més d'un centenar de cops que em anat a la Llacuna i encara hi trobem variants.

8:00, -3ºC, un fred de collons i encara gràcies per que havien dit que seria molt pitjor, tant era així que tots anàvem molt ven preparats per les baixes temperatures.

Sortim direcció Vilanova i ens trobem un gran grup format per varies colles direcció Mediona plena d'amics i coneguts i fem la pujada als dipòsits junts. Com no pot ser d'una altra manera les màquines comencen a tibar de valent i la resta al nostre aire. Un cop al dipòsit ens acomiadem del gran grup i seguim direcció Carme, el Sherpa no te el dia i no troba un corriol i per si la ruta d'avui no era prou dura fa pujar a tothom a Collbàs per tornar a baixar, un extra.

Abans de Carme corriol a la dreta de la ma del Xavi i tirem cap el cementiri per segui recte cap a la gravera. És aquí on comencem a trobar neu de valent amb algunes plaques de gel. Al contrari del que crèiem es tracciona força be, tret d'alguna patinada, per la neu s'hi va força be sempre que estigui gelada, la sensació és com anar per fang però sense llastrar tant.

El paisatge tot i que el coneixem perfectament és completament nou i de postal.

El de la coixa, ens mostra una alternativa al corriol empedrat que volíem fer pujant a Pinedes d'Armengol per un camí  d'una pujada duríssima amb rampes contínues d'entre el 15 i el 20% un cop a la urbanització seguim pujant i pujant fins arribar a Can Feixes.

És en aquell camí que fem la descoberta, gràcies al Xavi i al Jose, d'un corriol que ens deixarà pràcticament a Rofes, i quin corriol, nevat, estret, preciós, si ja és maco anar sobre la neu, fer-ho per un corriol es simplement espectacular, no te preu...

Un cop a Rofes i per no complicar-ho més, tirem per asfalt fins la Llacuna que la Conxi de cal Tiquets ja ens te les estufes i les botifarres a punt.

La tornada  la fem pel dret. La anècdota del dia la protagonitza el Sherpa que baixant el coll de la Creu decideix provar el fre del darrere "que l'estava donant per sac tota la volta per soroll" i en una frenada violenta se l'hi arrenca literalment el fre, disc doblegat i el basculant del darrera de la Scott "a la merda" ja que els anclatges del suport de la pinça de fre s'han partit i això vol dir basculant nou, a veure com respon el servei tècnic d'Scott...

En fi, lliguem la pinça amb brides i cinta aïllant i apa titu cap Igualada amb bicicleta !!!

text: Ivan

fotos: David

vídeo: Ivan