|
||||||
|
28-03-2010 3 PICS A L'ANOIA i repicó |
Bttrus: Sulli, Martí, Jose G, Xavi, Jose Luís, Alberto, Joan i Ivan |
|||||
|
3 PICS
1er cim, Puig Aguilera
Montserrat al fons
La Puda
en Sulli i el Nen
en Maki i en Truji
el Merengón i el 200
Tots farts
2on cim, Els Mollons
Més Mollons
3er cim, La Tossa
|
Ja tenim la dels 3 Pics al sac. No son els cims més alts de l'Anoia, però de ven segur que ens han fet suar la cansalada i la llonganissa i tot... He triat aquests tres cims per poder fer una ruta circular en un matí, i per tenir la oportunitat de veure la ciutat d'Igualada des de 3 perspectives ven diferents, des del Puig Aguilera (625 m) al nord-est, des dels Mollons (560 m) a l'Est i des de la Tossa (620 m) pel sud-oest. La primera sorpresa del dia ens la dona el Sulli, que apareix com un fantasma per la porta de la seu del club enmig de la foscor, resulta que ha baixat des de Sant Pau de la Guàrdia sense llums a les 6:00 del matí "sta locu". Comencem a rodar a les 7:45am tot just el dia que canvien l'hora, per tant tots portem una hora menys al llit. Passem per Bohigas i cap a la primera trialera del dia "de pujada" la versió dura des de Ca l'Aguilera. Un cop dalt, on la majoria se'n van recordar de la família del Sherpa per la ruta triada, coronem el primer pic. Fotos de rigor, admiració del panorama i avall que fa baixada fins a Ca n'Estrada i direcció La Puda de Francolí, on ens remullarem els peus al rierol, que degut a les últimes pluges baixava ple. Tirem fins a Castellolí per asfalt a esmorzar al Nou Urbisol, massa i tot, i enfilem un corriol resseguint el Torrentde Güells que va a parar a una pista que ens deixa a Cal Jaume Bruguers. L'hi diem adeu al Sulli, que tot fent bondat, torna cap a Sant Pau, un plaer sempre compartir rutes amb ell. Fem les últimes rampes fins als Mollons, i ja tenim el segon Pic al sac. Baixem per les rampes empedrades i malparides del darrere dels Mollons que va a parar a la pista dels Masets. Hi ha moments en aquesta baixada que realment es te la sensació de volar. Passem per dins la Pobla de Claramunt i enfilem cap a la pista de Collbàs. Un cop als dipòsits de Vilanova parem a veure si algú es volia retirar abans d'atacar el 3er pic. Collbàs es fa dur, ja portem 40 km a les cames i molt desnivell acumulat, cosa que fa que al arribar a la pista del camí vell de la Llacuna, el Nen i el Physio ens diguin adéu. Enfilem l'últim pic pel ja famós "subidón" fins a la carena de la Tossa, aquella rampa ens fa treure el millor de tots, ja que algun de nosaltres, jo inclòs, estàvem un pel tocats ja. Fem l'últim cim, La Tossa, i ens quedem contemplant Igualada un cop més una estona, recuperant forces per poder fer la baixada pel tallafocs amb seguretat. Tornada a casa vora les 14:00, amb una bona ruta al sac, totalment repetible. Fotos i text: Ivan vídeo: Martí i Ivan
|
|||||
