Fa temps i gràcies a Facebook, vam fer amistat amb en Esteve Reñe i en Norbert Herrera de la colla Trillacamins de Puigverd de Lleida i aquesta ha tingut la culminació aquest passat cap de setmana amb una pedalada conjunta de ambdues colles.

Mica en mica van anar apareixent Trilleros al punt de sortida fins que hi vàrem ser gairebé tots, n'hi van haver que per causa d'una tragèdia el dia anterior, no van poder assistir per anar a l'enterrament d'un company. Descansi en pau.

Alguns dels de ponent estan en una forma física envejable, començant per l'Albert “Masaneitor” i la cadet Sara Vellido que competeixen a la Copa Catalana, l'Esteve i d'altres també estaven molt forts ja que es preparen per fer Terra de Maquis, que és una d'aquelles animalades de 240 km en 2 dies i 6.500 metres de desnivell... una burrada.

Comencem la ruta entre camps de cultiu pel camí de La Bassa Nova tot creuant la AP-2 i endinsant-nos a Castelldans i tot seguit el primer corriol del dia, que ens seran molts.

Els amfitrions es van repartint entre els Bttrus per tal que ningú es quedi penjat tot i que després de cada corriol o de cada pujada important es van fent reagrupaments.

La pobre Míriam venia amb un sobre-entrenament brutal i les cames no li responien, fins gairebé mitja ruta no va començar a trobar el ritme. Per banda dels Bttrus el Maki va sorprendre amb un canvi en la seva forma física que en poques setmanes s'ha posat “a rotllo” i ja comença a ser el de sempre. La resta tots en la seva línia i tots ens anem posant mica en mica en forma per afrontar el dur calendari que tenim per davant aquest any.

El terreny lleidatà és força trenca-cames i aspre, amb molt de matoll i pocs arbres. Al no tenir cap muntanya alta es van buscant petites serralades que pugen i baixen contínuament, i fan que les cames no acabin de trobar el ritme i tot i que no s'acumula molt de desnivell, és força dur i trencador.

Els corriols i trialeres que ens ha preparat en Norbert son per tirar coets i n'hi ha per tots els gustos, senderons ràpids i planers, de pujada, alguns de tècnics i algunes trialeres que fan que en acabar-les tots tinguem un somriure clavat als morros. Ens va sorprendre gratament veure una noia de 16 anyets, la Sara, que baixava per les trialeres i pels corriols a un ritme frenètic que molts ja voldrien. En cap moment va fer tap als descenders de la nostra colla... de segur que de seguir així arribarà ven lluny.

La bèstia parda és sens dubte l'Albert, que mentre la majoria anava traient el fetge Ell només semblava que anés a estirar les cames o a fer una patxanga.

En acabar la ruta, ens van oferir de dutxar-nos a les instal·lacions del camp de futbol “gest que s'agraeix immensament” i les atencions no s'acaben aquí. El dia abans s'havien currat una Cassola de Tros com Deu mana.

Ens apleguem tots al garatge dels Masana i seiem a una gran taula preparada per la ocasió, on fem un dinar de de germanor entre ambdues colles. La cassola estava increïble i els postres de pastisseria i unes cremes catalanes casolanes van ser la cirereta d'un dia de Btt i germanor gairebé perfecte.

Ens han posat el llistó molt i molt amunt i serà tot un repte millorar totes aquestes atencions quan vinguin a casa nostra.

Un veritable plaer de ciclar amb vosaltres.

Us esperem el proper 15 de setembre a l'Anoia.

 

text: Ivan

fotos: Jordi

vídeo: Albert i Ivan