27 d'Abril de 2014 Les 3 Mítiques V 2.0

Bttrus: Jordi V, Jose G, Jose Luis G, Jordi R, Xavi P, Oscar Z, Alex D, Carles G, Roger G, Oliver, i Ivan Llorens

Biberones: Manolo R

 

 DSCF0308

DSCF0315

DSCF0314

DSCF0312

DSCF0311

DSCF0328 

 

Com que no en vam tenir prou amb la primera edició, que per cert va ser duríssima, el Merengue ha ideat una versió 2.0 de rampes mítiques a l'Anoia.

Aquest cop li toca el rebre a la Serra de Miramar i a varies serres d'aquesta muntanya tan ben parida per fer btt que es a cavall de La Pobla de Claramunt i Capellades.

La primera escollida és la pujada clàssica a Miramar des de la paperera de La Pobla i que puja per la Serra Conillera fins a coronar el repetidor, amb unes rampes infernals just al final que superen de llarg el 20%. Com sempre darrerament, el Litus enxufa el turbo i corona primer, amb l'Alex, Merengue i l'Oliver, que s'estrenava amb el club. Darrera la resta de mortals fem el que podem per tal de no posar el peu a terra i guardar la dignitat.

Resseguim la Serra Llobreia fins a fer una baixada sense seny pel Dragon Kan fins a creuar-nos amb la segona mítica. La gran putada és que l'Alex s'ha deixat les ulleres al repetidor i junt amb el de La Coixa tornen a fer la pujadota fins dalt a recuperar-les i ens retrobarem al bar.

La Pere Valls, que és curta però molt intensa, amb rampetes curtes del 26 i 27% i amb replans “més tous” del 18% per agafar alè. Per variar, perdem de vista al Litus i el Merengue també arrenca fort marcat pel Maki i el Sherpa de ven a prop, segons el Merengue 25 segundos. L'Oliver, el Descender, el Violineru, Manolo, el Roger i el GPS van fent pel darrere i mica en mica anem coronant tots.

Per fer-ho una mica més portable, agafem un corriol-trialeru que fa que els baixadors facin el descens amb un somriure clavat a la cara ja que el sol està força bé i el ritme és ràpid. El corriol és a bosc tancat i amb molta fulla a terra i l'entorn és preciós.

Baixem Masets avall i anem al Cau de l'Ais a recuperar energies per la última gran mítica.

El Pi Gros, no és una rampa gaire dura, però com algú diu és força “cabezona” i llarga fins a coronar la Serra de la Monja. Aquí el Descender, que ho anava guardant tot, fa una escapada amb els de sempre i ja no els tornem a veure fins a dalt de tot. Un cop tots reagrupats, fem 4 fotos i comencem a fer corriols, pràcticament fins a can Jaume Bruguers, allà un altre de baixada fins als Masets, La Pobla, pujada direcció dipòsits i fem els corriols de sempre per arribar al parc fluvial de Vilanova amb 52 km i gairebé 1.400 metres de desnivell a les potes.

L'any que bé, més i millor !!!

 

text: Ivan

fotos: Ivan

Les 3 Mítiques 3D 

 

www.bttrus.com  Web creada el 2 de Maig de 2008 per Cap.