Teníem previst anar al Bruc passant per Ca n'Aguilera, però un error de GPS impossibilita aquesta oppció i la fem pel dret...

Primer cop aquest any que sortim a les 7:30, ja que hi ha previsió d'un sol espatarrant i la ruta és llargueta.

Ens acompanya el Jordi, un amic del Dopat que està prou en forma i s'estrena amb nosaltres.

Sortim a  bon ritme cap el "Xatarreru" i al Maki se l'hi encén la bombeta i diu que farem un corriol per evitar passar per dins el merder de la ferralla. Tot just dalt de tot, abans d'entrar a cal Sabater, trenca una rampa empinada a ma esquerra que ens porta a un caminet on tornem a fer una esquerra cap un corriol "made in Traca" que ens deixa a l'asfalt dins de La Pobla de Claramunt.

Saltem pels Vivencs i cap als Masets on fem un petit corriol i comencem a pujar la Pi Gros.

Les bèsties comencen a tibar i la resta de mortals fem el que podem fins dalt de tot, on hi havia el malaurat Pi. Però aquí no s'acaba tot, les rampes més dures venen a partir d'ara i més d'un no s'ho esperava que això pugés tant. Un cop al punt més alt de Roques Blanques.

Comencem el descens, 6 km i uns 400 metres de desnivell negatiu fan que les mans necessitin un descans, algú va marcar 52 km/h baixant... "pa matarse"

Un parel de trenca-cames i ens plantem al Bruc i esmorzem al Restaurant La Llar, al Passeig de Herois 1, a la terrasseta que és plena de bikers.

Farts i beguts iniciem la pujada al Camí de les Batalles, just als peus de la muntanya màgica, el vell mig de boscos de pi i amb força ombra, cosa que s'agraeix quan el sol pica com avui.

Coronem Can Masana i ens dirigim a Sant Pau de la Guàrdia on parem per decidir que fem, si pel dret o corriols.

Com gairebé sempre triomfen els corriols, per tant fem via direcció la Font del Ferro i fem el que va a petar a Can Jaume Brugués i a continuació un altre de força llarg fins als Masets, amb trialera alternativa inclosa.

Un cop a La Pobla tirem pel dret i cap a la plaça de Cal font a fer la última...

Cal dir que tots estem en bona forma, encara que alguns ens queixem per vici, fins i tot el David Checa ha notat els beneficis de sortir un parell de dies a la setmana i el tio s'ha fotut com un roure. La mitja que varen marcar la majoria dels compta-kms va ser de 16'5 que no està gens malament.

text: Ivan

fotos: David

vídeo: Ivan